SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

El Zen

El Zen es coneix a occident des de principis d'aquest segle. Hi arriba de la mà de la pràctica de les arts marcials, la cerimònia del té, l'arranjament floral o els jardins japonesos Zen. La profunditat de la seva filosofia i la puresa de la seva estètica suscitaren un gran entusiasme en els mitjans artístics i intel.lectuals. Però aquest entusiasme, en no menar cap a una pràctica autèntica, no va poder franquejar el llindar de la curiositat especulativa.

La pràctica autèntica és zazen: seure en la posició correcta, concentrar-se en la postura, la respiració tranquil.la i l'esperit lliure, zazen no és sinó el retorn a la condició normal del cos i l'esperit. Zazen és en el seu origen la postura de Buda, la mateixa amb que aquest assolí la completa alliberació, la saviesa suprema i l'autèntica llibertat.

Transmesa de mestre a deixeble sense interrupció durant més de dos mil cinc-cents anys, la pràctica del zazen es va fer accessible per als occidentals el 1967, gràcies a l'arribada del mestre Taisen Deshimaru a Europa. Nat a Saga el 1914, va morir al Japó el 1982. El mestre Taisen Deshimaru va practicar zazen durant 50 anys i fou el primer en presentar una visió global del zen a occident. El mestre Kodo Sawaki (1880-1965), del qual va ser deixeble Deshimaru, ha quedat en la història del Zen com el gran reformador modern que va saber tornar a les fonts del més pur ensenyament del mestre Dogen, fundador del Zen Soto en el segle XIII.

Malgrat que el Zen es desenvolupà en el si d'una de les més velles tradicions de la humanitat, el Budisme, l'essència del seu missatge té un significat universal. És el principi unificador, l'arrel del coneixement d'un mateix, més enllà de les diferències de sistemes, de valors, de nacions o de races. Encara que a vegades se'l consideri com una religió o una filosofia, el Zen no reposa sobre cap dogma, ni cap ideologia. Es dirigeix directament al cor de l'home, és l'experiència viva i l'impuls creador abans de qualsevol formalització.

El Zen consisteix essencialment en la pràctica de zazen. Adonar-se d'això i posar-ho en pràctica en l'existència personal és una veritable revolució interior. És retrobar les arrels i penetrar la realitat de la vida. Mitjançant aquesta pràctica, els valors que donen un sentit a la vida humana, es troben fundats per l'experiència del cos i de l'esperit.

Zazen és l'experiència de la unitat abans de qualsevol dualitat. Per això és quasi impossible parlar del Zen, ja que el llenguatge separa, és un tall entre les coses i allò que realment són.

Totes les ciències humanes o físiques observen l'home sota un angle particular. Però la suma de totes aquestes visions no podrà mai reconstruir l'home viu, ja que la vida d'un ésser humà està finalment més enllà de tota anàlisi possible, i aquest més enllà és la vida, és el Zen.

La Pràctica del Zazen és el secret del Zen

Per practicar zazen, seu en el centre d'un zafu (coixí rodó i gruixut), i mantenint la columna vertebral tan dreta com puguis, estira-la cap amunt a partir de la cinquena vèrtebra lumbar.

Creua les cames en posició de lotus o de mig lotus, de manera que els genolls estiguin fermament clavats a terra. Empeny el cel amb la coroneta, empeny el terra amb els genolls.

La mà esquerra reposa sobre el palmell de la mà dreta; els polzes es toquen, amb una lleugera pressió, les dues mans estan en contacte amb l'abdomen.

El mentó està recollit, la nuca estirada, el nas en la vertical del melic, les espatlles cauen naturalment. La boca és tancada sense crispacions, l'extremitat de la llengua toca el paladar, darrere de les dents superiors. Els ulls mig tancats, l'esguard es posa, sense fixar, a un metre davant teu.

La respiració ha de ser calmada, llarga i profunda. L'atenció ha d'estar dirigida a l'expiració, que ha d'empènyer cap avall sobre tota la massa abdominal. La inspiració ve naturalment, automàticament, espontàniament. El ventre sempre ha de quedar lliure, distès i en expansió.

En aquesta postura s'interromp el flux dels pensaments incessants i de les maquinacions mentals, perquè tota l'atenció es dirigeix a la tensió muscular i a la respiració.

Quan l'esperit no es posa sobre res, apareix l'esperit veritable.

Com més es practica zazen, més es comprèn amb totes les fibres del cos que els pensaments són buits de contingut, desproveïts de tota substància real, que vénen i van. Hom s'adona finalment que existeix una consciència intuïtiva, original i universal, radicalment diferent de la consciència habitual del jo. Si mantenim la postura justa, si la respiració es fa cada cop més profunda i tranquil.la, sentirem la realitat de la vida que impregna tot l'univers. Podem anomenar això el camp integral de consciència. El funcionament del cervell s'aclareix espontàniament i automàtica, aquest estat no és el d'una consciència particular sinó el simple retorn a la condició més normal del cervell. Si mantenim aquest perfecte estat de consciència en zazen, s'activa la vida natural incommensurable més enllà dels pensaments del jo personal, i es sent aleshores que hom està lligat al món exterior, a tots els elements de la poderosa natura.

L'impuls de despertar, induït per la tensió muscular, actua directament en el cervell i torna més clara la consciència.

Hem de conscienciar-nos de l'aspecte efímer i impermanent de l'esperit. Hishiryo, l'estat de consciència durant zazen, significa deixar passar els pensaments. És la consciència que està més enllà de tot judici específic, com el que ens fa cercar el que estimem i fugir del que detestem.

Hishiryo és el pensament que passa pel punt zero del temps, el pensament que les raons i les consideracions personals no abasten. És la consciència universal que segueix l'ordre de l'univers i el moviment de la natura. És la consciència integral que emana naturalment i automàtica de la postura i de la respiració de zazen. Això només pot comprendre's per la pràctica. Aquesta consciència de zazen és no-profit (mushotoku), no té objecte. Dipositada com un gra en les neurones, aquesta idea germina i es torna consciència natural.

En el capítol "Shoji" del Shobogenzo, podem llegir respecte aquest tema: "No tractis d'avaluar això amb el teu esperit ni expressar-ho amb paraules". Dit d'una altra manera, a no ser que una evidència subjectiva acabi corroborant-ho, és difícil aprehendre objectivament, científicament, la consciència.

Dogen digué al seu mestre Nyojo: "He abandonat el cos i l'esperit". Això significa que mitjançant zazen, hom pot emancipar-se de la consciència del passat i donar-se en cos i en esperit a l'autèntica consciència d'abans de l'existència humana. La consciència del passat ja no és problema, el cos i l'esperit anteriors a l'existència es resolen en zazen. Creant així la veritable vida, allà on brolla la font de la saviesa natural.

Tornar a la pàgina anterior

abandonar cos i esperit