SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

Dojo Zen de Zurich

Dia de Zazen

20 de febrer del 2002

ESTIGUEU ATENTS

Guy Mokuho Mercier

Diumenge 20/02/02

Zazen 8:00 hores

Kin hin

En el nostre esperit els pensaments neixen sense parar. Tant si els seguiu us absenteu del dojo, de la postura, com si us manteniu presents i deixeu passar aquests pensaments, allò que practiquem és romandre aquí i ara. Aleshores, mantingueu-vos presents en la vostra postura en cada detall de la postura. Durant zazen i durant kin hin

Com col·loqueu la planta del peu damunt del terra? Com repartiu el pes del vostre cos en el peu del davant? Com organitzeu la vostra verticalitat des del peu fins al cim del crani? Com sincronitzeu la marxa i la respiració? Com feu pressió amb l’arrel del dit gros durant l’expiració? Com empenyem la ma dreta contra el puny esquerra? Observeu les tensions, relaxeu les espatlles, relaxeu el rostre, relaxeu les mandíbules, la boca, els ulls, el front.

Estigueu presents en cada detall de la vostra postura.

Zazen

Tot seguint els pensaments, es deixa l’instant present. Quan es deixa de seguir-los sovint vol dir que s’està dormint. Com practicar?

El poder dels pensaments i del mental és molt fort. No val la pena lluitar amb els pensaments contra els pensaments.

Quedeu-vos en l’estat d’observació atenta, això vol dir no prendre partit, no rebutgeu els pensaments, les imatges, les sensacions o les emocions que apareixen. No rebutjar, No atrapar. Observar. I tornar a la pròpia postura. Estudiar la postura, punt per punt. I en la seva totalitat.

Cadascú de nosaltres és el resultat del desig. El desig d’un home i d’una dona crea l’esser humà. És un desig d’existència, “una set” diu Buda. I aquesta set d’existència ens condueix a fer i a temptejar experiències. Quan l’experiència és agradable desitgem que duri eternament. Però això no és possible. Tot canvia sense parar.

L’esser humà té contínuament el desig del plaer, i evidentment, desitja escapar del dolor. Té por del dolor. I té por de no tenir el plaer.

Aleshores construeix estratègies, guions, somnis imaginaris per obtenir el plaer i evitar el dolor. Alguns venen al dojo o entren a una via espiritual per lluitar contra el desig del plaer o vèncer la por del dolor. Fent-ho així s’inventen un nou verí.

Si observem bé la nostra vida, sempre estem en un estat de refús o d’aversió en relació a allò que és desagradable o sempre estem corrent darrera de satisfaccions agradables. Sempre la confusió entre agafar i refusar,a entre l’amor i l’odi.

Si us concentreu en la vostra postura, si observeu sense prendre partit allò que passa dins el vostre esperit, us allibereu d’aquesta set de plaer i d’aquesta por al sofriment i al dolor. Això és l’ensenyament de Buda. El Dharma que els patriarques han transmès de generació en generació. Simplement estar present, atent, “abraçar les contradiccions” ensenyava Sensei, acceptar-les totes. No aferrar-se a allò que és il·lusori, impermament. No jutjar, no comparar.

Zazen 11:00 hores

Kin-hin

Si concentreu tota la vostra atenció en sincronitzar la marxa i la respiració, els pensaments naixents, les distraccions s’esvaeixen per elles mateixes. Practicar l’atenció vigilant és un punt capital a l’ensenyament de Buda. L’atenció és la clau que permet posar fi al sofriment, a les categories malaltisses i a les contradiccions.

No separar-se del moment present. Guardar-lo conscient en el propi esperit.

Zazen

Des del seu naixement, el bebè té “set” de la llet de la mare, i més tard “set” de totes les coses agradables de l’existència, desig de plaer, por de tenir mancaces. L’home a inclús creat la set de tenir set. Avui dia, en aquest món, l’home beu sense set.

D’aquesta set Buda diu:

“Quan hi ha la set, es produeix la necessitat de buscar les coses. Aquesta necessitat de buscar produeix el desig de guany. Quan té el guany es produeix el desig apassionat de posseir, de conservar.

És així que apareix l’aferrament i la possessió. La possessió produeix la gelosia. La gelosia produeix la disputa, el conflicte, les mentides, les guerres, i totes les coses dolentes. I és així que per aquesta set d’existència, es produeix l’aparició del sofriment”.

És la segona Noble Veritat de Buda.

El Dharma posseeix, diem, 84.000 portes, 84.000 entrades. És a dir, que les possibilitats de penetrar la Via de Buda són innumerables, que a cada instant, a causa del sofriment, apareix una ocasió de “penetrar en el corrent”.

A l’època de Buda, “entrar dins el corrent” significava prendre consciència de la impermanència de totes les coses i prendre refugi en els tres tresors. Aquest és el sentit de la primera ordenació de bodhisattva.

En l’escola del zen, la Via del Mig, el Dharma de Buda, la veritable entrada és immediata. Només aquí i ara. És bastant simple. No cal buscar molt lluny. No cal esperar. Cal simplement llançar-se a la pràctica. Oblidar el passat. Parar de fer projectes i pensar en el futur. Parar d’esperar un estat especial de la consciència. Només romandre atent a la pròpia postura i al propi esperit.

Es diu que alguns mestres han despertat amb el so d’una campana o d’un cop de bastó o per què el seu mestre els retorçava ell nas. O també amb la visió d’una flor que cau o amb la fressa d’un riu.

La gran porta del zazen sempre és oberta, sempre disponible, mai amagada. Cada vegada que la respiració expira, la porta s’obre. Cada vegada que la respiració inspira, la porta s’obre. A cada instant, naturalment, inconscientment, automàticament el món de les il·lusions desapareix, I a cada instant és reconstruït i subtilment reapareix.

Zazen il·lumina les il·lusions que amaguen les portes del Dharma i les torna transparents, per la apràctica de l’atenció vigilant. Quan practiqueu així, “Hannya” la gran saviesa es manifesta, i les 84.000 portes s’obren simultàniament . Quan l’atenció decau, 84.000 portes es tanquen.

Zazen i “Hannya”, la saviesa absoluta, són inseparables. Aquesta saviesa permet veure-hi clar. Veure-hi clar és despertar a la pròpia naturalesa. Comprendre la pròpia set, parar de patir les pròpies contradiccions, parar d’aferrar-se al nostre ego il·lusori. Obrir-se al no-ego.

No-ego, és Ku, esperit, Buda, quan us n’adoneu d’això, el pensament ell mateix és sant, i el desig no us molesta més.

“Les ones van i venen, i la lluna brilla damunt totes les aigües”.

Zazen 15:00 hores

Kin hin

En els seus ensenyaments Buda declara que l’atenció és la clau que permet obrir la porta de la visió clara, de la visió justa. Aquesta visió clara ens permet distingir entre allò que és real i allò que és il·lusori, entre allò que és l’ego i la naturalesa de Buda.

L’atenció ens permet distingir entre el que és el present i el que és el futur o el passat i i que ja no existeix o encara no existeix. Aleshores no us ocupeu del que fareu aquesta nit, d’allò que vareu fer ahir, només d’allò que esteu fent ara. Practiqueu realment kin hin amb tot el vostre esperit i el vostre cos.

Zazen 17:00 hores.

En el seu ensenyament Buda no s’ocupa de les teories que fan referència a l’origen del món o de la il·lusió. El que l’interessa, és posar fi al sofriment.

Cadascú de nosaltres pot comprendre com apareix en la seva vida. Mirar-se a un mateix, estar sempre vigilant, atent.

Deixar de mirar a l’exterior. Parar de córrer darrera de tot allò que es mou, d’identificar-se amb allò que és efímer i il·lusori i comprendre la diferència entre allò que és transitori i allò que és etern.

A cada instant la il·lusió apareix, a cada instant desapareix.

Si resteu atents, podeu veure i comprendre que l’esperit en el si del qual es desenvolupa la il·lusió, no és altre que la naturalesa de Buda, el vostre propi esperit.

Tot existeix en el vostre propi esperit. Aquest esperit no és diferent d’una persona a una altra. En aquest dojo no hi ha més que un sol esperit.

Per acabar aquesta curta jornada voldria llegir-vos un poema de Nan Shan, un monjo xinés. No sé ni tant sols a quina línia pertany ni a quina època va viure. No importa.

El poema es diu “l’atenció vigilant”

Quan la campana ha sonat
I la postura s’ha deixat
l’home de la Via
guarda l’empremta en ell mateix
sota forma de tranquil·litat interior
de receptivitat i d’atenció vigilant.
Guardant en ell mateix
present aquesta atenció vigilant
ell manté l’esperit del no-aferrament
pur i immòbil
i la saviesa Hannya es manifesta.
Tot tallant els llegums,
escombrant,
treballant al jardí,
tallant fusta,
l’home de la Via cultiva sense pensar-hi
una presència atenta.

Aquesta presència atenta impedeix a l’home de la Via caure amb la il·lusió i aferrar-s’hi, i el manté en l’instant present, naturalment, inconscientment, automàticament.

Quan ell és d’aquesta manera, atent i present, deixa de formar i de reformar un jo il·lusori, a partir dels grans del karma i dels records de la memòria.

Girada cap a l’interior, l’atenció vigilant observa el pensament , sense prendre partit. Simplement observats, els pensaments, les fabricacions mentals malaltisses, fruits de la memòria i de la imaginació, resultats del desig i de la set, progressivament per ells mateixos s’esvaeixen.

Aleshores apareix el pensament no-pensament amb la consciència del mirall.

I les 84.000 portes del Dharma s’obren instantàniament.

Tornar a la pàgina anterior