SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

Dojo de Pau

Sesshin a Urt

30 i 31 de maig i 1 de juny del 2003

L'instant present

Guy Mokuho Mercier

divendres 30 Maig

Zazen de les 7:00 hores

Al començament de la sesshin, cadascú de nosaltres té encara el cap ple de pensaments lligats al nostre món quotidià, a les nostres preocupacions, als nostres desigs i a els nostres sofriments.

Els nostres pensaments es succeeixen sense espai i a vegades és difícil d' alliberar-se'n. Hi ha un diàleg en l'esperit amb nosaltres mateixos que no para, una veu que parla, que reactiva els records o que munta guions per l'esdevenidor. Aquesta veu és algunes vegades tan present que un s'oblida de la seva postura, del seu cos i en el somni surt a l'exterior d'un mateix.

Meditar és passar de l'exterior cap l'interior, tornar aquesta mirada profunda que descobreix les coses cap a un mateix, observar-les, acceptar-les sense rebutjar-les ni aferrar-les. És trobar en un mateix la realitat d'un mateix.

Buda aconsellava sempre de fer aquest retorn a un mateix utilitzant la respiració.

Que la vostra respiració sigui curta o llarga, plàcida o agitada, preneu-ne consciència i quedeu-vos-hi. Sentiu l'aire que passa pels narius, sentiu els pulmons dilatar-se i la caixa toràcica inflar-se i durant l'expiració sentiu com es buida. Acompanyeu aquest moviment, allargueu-lo tant com calgui. Jugueu amb aquest moviment, sigueu-ne conscients, sense jutjar, sense objectiu, sense ni analitzar, només d'aquesta manera, d'instant a instant.

Si la vostra postura és massa tensa, la respiració és difícil. Si esteu mal posats en el zafu, la respiració també està pertorbada, menys fàcil. Aleshores trobeu en el vostre cos, per vosaltres mateixos, la verticalitat distesa que us permet de respirar fàcilment.

Parlant amb un monjo que medita, Buda diu: "Profundament ell inspira i ell sap, n'és conscient: "jo inspiro profundament". Profundament expira i ell sap, és conscient: "jo expiro"."

Profundament o lentament, expiro i jo ho sé. Lentament inspiro i jo ho sé.

No seguiu els pensaments, adoneu-vos-en que us parleu a vosaltres mateixos i pareu, controleu aquest diàleg interior. Oblideu l'ahir, no penseu en demà. Estigueu just en l'instant present, íntim amb vosaltres mateixos.

Zazen de 11:00 hores

Lentament inspiro i sé que inspiro lentament,

Lentament expiro i ho sé, en sóc conscient.

Buda ha dit: "La realitat que se'm presenta és profunda i difícil de veure i de comprendre, perquè està més enllà de l'esfera del pensament."

No us ocupeu dels pensaments errants, ells capturen la nostra consciència i la nostra vigilància. L'activitat mental ens allunya de la nostra presència. L'implicació en el procés dels pensaments ens torna inconscients de la realitat, car la major part del temps reactiva els records del passat i imagina situacions escenificades on "jo", l'ego il·lusori, és el personatge principal.

Estigueu atents durant zazen.

Podeu observar que cada vegada que la vostra consciència és capturada pels pensaments o les imatges o s'implica en el desenvolupament dels pensaments desapareixeu de la vostra pròpia presència, esteu absents, no esteu ja en la vostra postura, no esteu ni en el dojo. No és greu en si mateix, però l'instant present s'ha perdut.

"La manera que la consciència, l'atenció, és atrapada pels pensaments és molt subtil" diu Buda.

Quan comenceu a percebre el procés del pensament, de l'implicació en el pensament, és ja el despertar

La majoria de la gent estan totalment identificats en llurs pensaments des del començament de la seva existència fins a la mort. Aquells que se n'adonen comprenen que l'esperit està acolorit per aquest procés il·lusori dels pensaments. Aquest procés funciona com un mecanisme que s'anomena en el Budisme, el "Samsâra".

La pràctica de la meditació és essencial per observar el Samsâra. En el Samsâra els sers estan absents d'ells mateixos. Són els ego, ignorants de la seva pròpia natura, cecs a la realitat, que giren sense fi com els animals engabiats i que pateixen.

Ser-ne conscient és parar d'estar totalment identificat a el que és transitori, il·lusori: els pensaments, la forma, les sensacions, les percepcions.

Quan estem així, en la ignorància, identificats amb el mental, no hi ha cap silenci en l'esperit.

"Desperteu i alegreu-vos en la vostra atenció", diu Buda "Compreneu l'autèntica saviesa, mireu amb agudesa i vigilància constant, que us portarà a construir una illa que cap inundació escombrarà. L'home atén considera la vigilància com el seu tresor més gran. Mediteu i en la vostra savies,a realitzeu el Nirvana, la felicitat més gran"

El Nirvana és la cessació del Samsâra, de l'errar perpetu, del vagarejar mental de l'incomprensió, de la frustració i del patiment.

El Nirvana no és altre cosa que estar totalment present en la pròpia existència i despertar-se a la il·lusió del Samsâra.

Totalment present vol dir que passat i futur són oblidats.

Estar present, és estar més enllà del temps i del pensament.

Zazen de 20:30 hores

Doshin, deixeble de Sosan que va escriure le Shin Jin Mei, ensenyant als seus deixebles la meditació els deia: "Durant zazen, en l'interval on el vostre esperit, acabant de deixar un pensament encara no s'ha fixat en un altre, sou un ésser pur".

Per "ésser pur" compreneu un Buda, un ésser sense ego, sense passat, sense futur, sense història personal, sense improtància. Compreneu també que aquest ésser pur no es pot atrapar amb paraules. Les paraules són incapaces de comprendre la font original.

Aquest ésser pur, només apareix en l'instant present, allà és la seva residència.

dissabte 31 de maig

Zazen de 7:00 hores

"Vaig a ensenyar-vos" diu Buda "el que es vol dir per conèixer la millor manera per viure independent i lliure de condicions".

És a dir, lliure del Samsâra. Alliberar-se de l'encadenament de les causes i condicions que creen el nostre patiment.

"No correu darrera el passat, no us perdeu en el futur, car el passat no existeix i el futur tampoc encara".

Això sembla evident i però no és fàcil de practicar.

Des del primer pensament en despertar, un ja està en un altre lloc, es projecta una mica més tard. Fa plans, pren el cafè i xerroteja a la vegada. No parem mai de parlar en el nostre propi cap i de parlar amb els altres.

Alguns han comprés que per zazen sortim del passat i es parem de projectar-nos en el futur. Es concentra en l'aquí i ara. No s'aferra a res, ni als brogits, ni als pensaments, ni a les sensacions.

Aquí i ara, només zazen.

Observeu la vostra respiració. Sentiu l'aire passar per els narius. Afluixeueu les espatlles. Afluixeu el rostre. Inspireu, expireu i sigueu conscients d'aquesta respiració. No jutgeu.

Sentiu l'energia en el cos, en la postura.

Tot el cos respira.

Sentiu el cant dels ocells, el pas de la gent que passa. Sense jutjar, sense aferrar. No deixeu la vostra consciència que es focalitzi sobre una cosa en particular.

Accepteu tot.

Sentiu la vostra presència d'instant a instant.

"Viviu en el present" diu Buda "però no l'engrapeu. És així que podreu viure en pau d'un indret a un altre. Aquell qui sap viure atent nit i dia coneix la millor manera de viure lliure i independent"

Zazen de les 11:00 hores

Buda diu: "Quan agafeu les coses, és a causa d'una set, d'un desig d'aprovació, d'un aferrament. Heu de perdre això i perdre-ho completament no importa el que agafeu. Des que us hi aferreu, esteu perdent la vostra llibertat".

Compreneu això i no atrapeu res. Compreneu com es fa l'aferrament en el vostre esperit, com el mental reactiva el passat, les pors, els esquemes, els hàbits i projecta situacions fictícies, els guions impossibles. Observeu el contingut dels vostres pensaments.

El mental és l'expressió, l'eina del nostre ego. L'ego vol agafar sense parar i encara més: el reconeixement, el poder, el diner, el despertar, la pau, l'amor...

La llibertat no existeix en el temps, és a dir no demà en funció d'ahir.

La llibertat existeix només en l'instant present, en la vostra adhesió total a l'instant.

La clau de la llibertat està en la vostra presència.

No agafeu res amb les paraules, els conceptes, les històries personals.

Retorneu a la vostra postura, sigueu conscients de les vostres dificultats, de la respiració de la somnolència, de l'agitació, però no jutgeu, no analitzeu.

Deixeu els pensaments ser tal com són, no els alimenteu amb la vostra energia. Compreneu el seu caràcter efímer, fútil i resteu presents en el cos d'instant a instant. No-dos.

La nostra verdadera natura es revela en el silenci de la nostra pròpia presència, quan el mental és destituït de la posició que ocupa en l'esperit. Sovint ocupa tot l'espai, ens parla, ens incita a adoptar judicis, es construeix a partir de prejudicis, critica...

El mental, l'ego, el pensador, la veu en nosaltres mateixos busca sense parar agafar. És la seva naturalesa. Si el seguim, perdem la nostra llibertat, caiem en les trampes de Mara, en l'vagarejar perpetu.

El Mestre Deshimaru diu que "per a què reapareixi aquest esperit inabastable, cal que la presó de les paraules, conceptes i judicis desapareixi"

Buda ens diu que el despertat, és restar conscients del que apareix i desapareix en l'esperit durant zazen i a cada instant, observar sense jutjar, sense ni tan sols analitzar, simplement veure amb l'ull de Buda.

Quan el mental, el pensador és observat, comencem a dissociar-nos-en i és així que podem comprendre el caràcter espectral, irreal d'aquest pensador.

Quan l'observació esdevé més profunda, la cosa observada desapareix, l'observador desapareix i no hi ha més que la pau, total presència.

El mestre Deshimaru diu "Durant zazen, l'esperit tranquil que s'estableix no pot ser observat. Ell és, simplement. Des que un intenta voler agafar-lo amb les paraules, un abisme incommesurable separa aquesta intenció de l'esperit que fuig, i que pel simple fet de voler-lo atrapar, ha desaparegut. En l'instant d'un llampec, aquest esperit s'ha replegat sobre ell mateix, tancat en l'espai delimitat pel mental egoïsta i interessat".

Si pareu d'identificar-vos ni que sigui un instant, al pensador, a aquest mental discriminant, a aquest ego il·lusori, aquesta presa de consciència esdevé irreverssible. Això condueix a la comprensió de la Realitat, de l'existència, del karma personal.

Més enllà del pensador hi ha un espai il·limitat. En el zen s'anomena "Ku", existència sense substància, consciència eterna, universal, Déu, font original al si de la qual apareixent tots els éssers manifestats.

Zazen de les 16:30 hores

Buda diu: "La realitat que se'm presenta és profunda i difícil de veure i comprendre. Està més enllà de l'esfera del pensament, és sublim, inigualable, subtil, infinitament subtil".

I tan propera.

"Pot ser trobada per aquells que s'hi consagren, però la majoria de la gent no desitgen veure-la i prefereixen continuar lligats a allò a qual s'identifiquen: el cos, els pensaments, els desitjos, els mil reflexos del món.

Ja que la majoria dels éssers es lliguen de tal manera a les coses materials, tenen molt malament veure com les coses naixen de causes i de condicions".

Les dotze causes i condicions interdepenents (in-nen) de la cadena de coproducció quotidiana, el Samsâra....

"És difícil per la majoria de la gent de veure el que significa el fet que tot és interdependent de tota la resta i no existeix permanentment en si mateix.

El passat ja no hi és, el futur encara tampoc i per tant no ens lliguem a aquests dos aspectes; és així que ens dividim i que el nostre sofriment és engendrat.

L'instant present és inabastable i tanmateix és el sol accés a la nostra veritable natura.

L'ésser humà s'ha construït un "jo", un ego que viu en un passat mort o en un futur hipotètic, que pateix, no compren res, ha oblidat el seu origen.

Un deixeble pregunta a Buda: "M'és impossible de travessar tot sol sense ajuda, aquest gran oceà de desitjos, el Samsâra".

"Dos coses us hi poden ajudar. respon Buda. La primera és la percepció que la vacuïtat existeix".

És el Ku de l'Hannya Shingyo, consciència no conscient d'ella mateixa, en la que apareixen tots els fenòmens Shiki.

"L'altra cosa que pot ajudar-vos és a consciència clara, que en realitat totes les coses (shiki) són buides i meravelloses".

Quan esdeveniu lliures de la set de plaers, conscient d'aquesta vacuïtat, sou supremament lliures, lliure d'aferrament, de sofriment i això no canviarà.

"No hi ha més a afegir quan totes les maneres de crear un jo, un ego, han estat abandonades i totes les maneres de descriure aquest estat de llibertat han desaparegut."

Compreneu que aquest ego que transmigra en el Samsâra viu de la noció del temps, del passat i del futur.

L'ego desapareix en l'instant present però fa, segur, tot el que calgui per allunyar-vos d'aquesta presa de consciència i d'aquest accés a la llibertat.

El Mestre Dogen diu: "Quan ell és alliberat del "jo" i del "meu", el cos, el sac de pell, té el poder d'actualitzar la veritat a cada instant".

Mondo

Pregunta: "La meva pregunta te a veure amb el sofriment, el dolor i amb el lligam a aquest patiment. En que és útil?"

Resposta: El dolor o el patiment?

Pregunta: "El dolor"

Resposta: Dos coses diferents. El dolor concerneix al cos, mentre que el sofriment concerneix al mental. El dolor no és necessari, però tampoc és inútil.

Durant zazen, cadascú és lliure de descreuar les cames si fan mal. Perquè no es vol destorbar als altres quan un té mal als genolls i a vegades això va massa lluny. Amb el temps la percepció del dolor canvia i un està content de no bellugar-se. Observar aquest dolor us en dissocia.

Vet aquí l'ensenyament profund de Gensha. Quan estava en el temple del seu mestre Seppo, volia anar-se'n a buscar un altre mestre. Deixant el temple, ensopega amb una pedra punxeguda i es fa molt mal al peu. Es diu: "D'on ve aquest dolor? Qui percep aquest dolor?"

I es produí aleshores en l'esperit de Gensha, (és la meva interpretació d'aquest koan) aquest pensament: "no hi ha ego, "jo", meu a qui pertanyi aquest dolor. Només és l'ego (el mental) qui s'apropia d'aquest dolor. No em pertany".

El dolor està realment en el cos, però l'apropiació ve del mental.

A partir del moment que el mental s'enganxa al dolor, s'aferra per fer-ne alguna cosa per justificar la seva pròpia existència. Sigui que refusi: té mal, es compadeix, no està content, no vol imposar-se més immobilitat sota pretext de... O sigui que en gaudeix i es valora per la resistència a aquest dolor.

El que cal veure en l'experiència del dolor és el joc de l'ego, del mental.

Pregunta: "Què faig amb aquest dolor?"

Resposta: Si no en voleu fer res, us allibera d'afluixar les cames, de descreuar. Es recomana no bellugar-se, no molestar els altres, però cap ensenyant de zen obliga a patir.

Busqueu profundament qui s'interroga a propòsit d'aquest dolor. És essencial d'observar i de comprendre. Quan un focalitza l'atenció sobre el dolor, no hi ha més que el dolor, quan es focalitza l'atenció en el cos sencer, el cos esdevé dolor o el dolor esdevé cos i quan un focalitza l'atenció sobre un altre cosa, per exemple i en prioritat sobre la respiració, el dolor desapareix. L'esperit (i es veritat també pel mental) no pot estar a dos llocs diferents, ell no és dos. No està en el dolor i en la respiració al mateix temps. El fet de concentrar-se sobre la respiració, permet, no atenuar el dolor però si d'oblidar-lo, de desenganxar-se

Pregunta: "És difícil"

Resposta: És difícil. La via del mig, l'esperit de Buda, no és buscar, ni fugir. És el koan personal de cadascú. En el dojo i en la postura. Fonamentalment, cadascú és lliure. Sapigueu on és just el centre. No us desllorigueu la cama o el genoll.

Practicar en força, amb l'energia del combat, té conseqüències i crea un karma. Cal afluixar alguna part. L'auto-obligació engendra la frustració, la violència i la còlera.

En tota situació, que comprengui dolor, hi ha tres possibilitats: bé refusar i fer el que calgui per assumir aquest refús, bé transformar la situació, bé acceptar-la totalment sense rebutjar-la. Cadascú té la possibilitat d'escollir.

Zazen no és una pràctica alienat que maltracti el cos, que posi malalt o fanatitzi. Si us passa és que aquesta potencialitat existeix en el vostre mental. El vostre ego s'empara de la pràctica, del dolor per fer qualsevol cosa, cap a un fi interessat. La pràctica de zazen és pura en ella mateixa i cadascú esdevé pur durant zazen. Però sovint l'ego ve a apropia-se d'allò que no li pertany: "Jo, sóc monjo, tinc dos o tres Kesa, vint-i-cinc anys d'antiguitat, sóc fort, se m'ha de respectar, puc fer una sesshin en lotus. . . . etc.". Sempre l'ego busca aferrar les coses. Veieu-lo, compreneu-lo, oblideu-lo.

Pregunta: "Estic molt a prop de la natura. Quan observo els animals, em pregunto que tenim realment de més?"

Resposta:

No gran cosa.

L'home és consciència en un cos, però per un curiós misteri s'ha desenvolupat en ell una "hipertrofia" del mental que fa que perdi el contacte amb el seu mon interior i que busqui pertot arreu la felicitat a l'exterior d'ell mateix. S'identifica amb un ego, cosa que els animals no fan. Per mi és la diferència fonamental amb els animals.

És la història del Samsâra, creació d'un ego, d'una entitat que es creu única i que, per aquesta falsa creença, crea i experimenta el sofriment.

L'ego és també un producte de la consciència universal que ha creat aquesta il·lusió en ella mateixa (Ku i shiki). L'ego és un lladre: imagina milers de guions per disfressar, la Realitat i impedir de veure-la. L'home identificat amb aquest ego polemitza i s'estrella en els bonnos, les il·lusions, prenent-les per reals.

Només cal veure això. Una vegada que l'ego és vist com irreal, la consciència del que és Real es fa naturalment, inconscientment, automàticament. Aleshores es retroba la simplicitat, la pau que és la nostra veritable natura i que tots els animals segueixen inconscientment.

De fet, no sé si els animals, les vaques, les balenes... tenen consciència del seu satori perpetu. Ells no parlen

Nosaltres parlem però som ignorant de la nostra natura.

El que sabem si estem interessat per la recerca de la veritat, és que certs ésser, en l'història de la humanitat han vist el seu "verdader rostre". Tots diuen la mateixa cosa: "Deixeu l'ego, no el deixeu que us domini. Pareu de voler atrapar les coses, canvieu el vostre punt de vista sobre el mon, mireu a l'interior i des de l'interior". Són els ensenyaments de Buda, fa 2500 anys.

El propòsit de Buda no és aportar-vos el despertar quan patiu, sinó de mostrar-vos què és el sofriment i el camí que porta a la seva cessació.

Com posar-hi fi és veure el que no sou. Quan l'ego desapareix la Realitat és allà, visible, pertot arreu. No està momentàniament segrestada pel mental. Veieu més enllà dels mots i dels conceptes.

No som diferents dels animals. Ells són fins i tot millors que nosaltres.!

Pregunta: "Per què aquesta postura de zazen, i no una altra menys dolorosa?"

Resposta: Aquesta postura és més difícil per nosaltres que pels orientals, però és extraordinària: ella és retorn a l' equilibri, a l'essència. Tot hi és just!. És l'ensenyament total. Equilibri, impermanença. Ni a dreta, ni a esquerra, ni davant ni darrera. El dolor físic no és més que un aspecte menor. No busqueu el dolor, no el fugiu. És un koan molt profund que us porta a la vostra pròpia llibertat.

Però el zen, no és només la postura. Cada acció té la seva importància. El dia té 24 hores, zazen dura una hora; 5 o 6 durant una sesshin.

Mantingueu l'esperit de zazen durant tota la resta del dia.

Com caminar, com anar al menjador, com menjar? En què pensem quan mengem?. Tot és pràctica de la Via. Qüestió d'observació, d'atenció. L'ego està sempre actiu per allunyar-vos de la vostra pau interior. Esteu menjant llenties i ell jutja: "no m'agrada això, no és bo, el tenzo no és bo, hauria d'haver posat espècies i servir-ho amb una altra cosa... ". L'ego sempre té alguna cosa a dir. Apreneu a no escoltar-lo o a no donar prioritat al que diu. Com durant zazen. Zazen accepta tots els pensament però no els reté. Us recordeu després de zazen dels vostres pensaments durant zazen? Alguna vegada!.

El que és importat és aquí i ara, amb o sense dolor.

Pregunta: Has parlat de paraules que coagulen el present? Pots desenvolupar-ho una mica?

Resposta: L'estat de ser existeix només en el present. No pot ni ser aferrat ni comprés pel mental. En quan els mots apareixen, podeu veure que el mental hi relaciona una acció que fa referència al passat o es projecte cap el futur hipotètic. Quan viviu una experiència, ja pertany al passat. El pensador perd la consciència de l'instant present. És en aquest sentit que els mots coagulen el present.

Encara que els mots sorgeixen en el present i siguin útils per l'organització de la vida quotidiana i relacional, expressen i configuren al seu lloc els conceptes als quals ens lliguem. Els conceptes no tenen res a veure amb el despertar. Ells "coagulen" la vida.

Pregunta: "Què és el no-dos?"

 

Resposta: El no-dos és l'instant present. el despertar. És el vostre esperit sense divisió. El mental divideix, en identificanr-vos amb el temps, o més aviat el passat i el futur. No-dos vol dir sense divisió entre jo i l'instant present, sense diferència entre tu i jo, entre tu i l'altre.

Teniu consciència de l'espai entre dos pensaments, durant zazen. Adoneu-vos-en com els espais de silenci són fora del temps i sobretot no intenteu agafar-los. Són simplement allà i ens contenen totalment.

És com davant d'un paisatge esplèndid, no hi ha res a dir. Tot està allà.

Pregunta: "Lligar-se...?"

Resposta: Un es lliga a conceptes i a paraules i perd la "cosa"

L’ego no pot viure sinó recolzant-se en l'experiència del passat per projectar-se en el futur. Es serveix de mots per definir-se i donar-se una existència. En l'instant present i en el silenci de la vostra postura l'ego no hi és. Si els mots apareixen, vol dir intenció i fabricació mental i ego. Considereu l'ego pel allò que és, una il·lusió que apareix i desapareix i no us hi identifiqueu.. No val la pena de combatre'l Accepteu simplement. El no-dos està més enllà de les paraules.

Llegiu el "Shin jin mei" per aprofundir aquesta qüestió.

Pregunta: "Jo he llegit el Zen i el tir amb arc"

Resposta: Si, a la fi, l'arquer, la fletxa i el blanc no són més que un. No-dos

Pregunta: "L'home de l'ésser o l'home de lletres?"

Resposta: Cada u és l'Ésser ell mateix.

En el món material, restem en la dimensió del món material. Un fa el que ha de fer amb les seves pròpies capacitats i els seus condicionaments

Pot ser escriure i ser hàbil, com tu, a manipular el verb la qual cosa pot ser una trampa terrible.

Alguns expressen el zen magníficament en els llibres, però l'han realitzat?

Llegint certs autors, un té la sensació que han veritablement comprés les coses i ens diuen com hi han arribat. Però són nosaltres els qui hem d'anar.

"l'ésser" no és el mecanisme de l’escriptura o de la pintura. "L'ésser" conté i sosté totes les coses. La veritable escriptura de "l’esser". La resta és xerrameca.

Pregunta: És sempre a propòsit de les paraules, certs mots em pertorben molt en zazen.

Resposta: Si. Cal aprendre a distingir el que és real i el que no ho és. Hi ha mots que et toquen perquè ressonen en el teu ésser. No deixen rastre. I després hi ha les paraules que no t'agraden perquè no tenen res a veure amb tu. Són els mots de l'ego, la veu de Mara.

És íntim, però cadascú, estudiant, i restant atent pot veure la diferència.

Hi ha mots que molesten i que han de molestar perquè és normal que l'ego sigui molestat. És el qüestionament de l'il·lusori al que estem lligats. I també hi ha mots que molesten perquè no són justos.

Els mots justes no venen de la consciència personal. Venen de l'ésser i ressonen al més profund de cadascú de nosaltres.

Hi ha mots que arrelen i d'altres que no: "Malgrat estimeu les flors, es panseixen, malgrat no estimeu les males herbes, creixen"

Tingueu confiança en vosaltres mateixos, en el vostre poder de discriminació, de claredat. Eduqueu-lo amb l'atenció vigilant.

Pregunta: Les cites són útils a vegades per l'ego durant zazen?

Resposta: Si, pot ser. Depèn del despertar de l'ensenyant.

Caldria parlar només del que s'està segur i viure realment el que es diu

Qualsevol cosa que no està integrada en el més profund hauria de morir abans de ser formulada.

Les cites dels mestres han de ser utilitzades en el seu significat profund total i no ser un arranjament verbal per a que quedi be.

Al començament de la meva pràctica jo no comprenia de debò els kusen del Mestre Deshimaru. Els deixebles deien "és magnífic" Sensei preguntava de tant en tant "Heu comprés el meu kusen?" Els deixebles responien: "Si, si, Sensei", "Què heu comprès?" Respostes evasives: "Eh, si, si" Ningú s'atrevia.

Durant zazen, el kusen és entès a nivell de l'ésser. Ell fa la ria naturalment. Entén sense voluntat conscient. I en certs moments, una frase, una cita pot despertar completament. Tilt. Gassho !

Cal anar més enllà dels mots i percebre la veritat darrere el mots o la veritat que les manté.

Pregunta: " En zazen sento una música, és una il·lusió?"

Resposta: Després del naixement tot passa en el present.

La música que sents en el teu cap durant zazen està en el present, però és una il·lusió, no existeix, no és real. Ningú altre la sent. La il·lusió sorgeix en l'instant present. L'ego existeix també en l'instant present però creix i es projecta en el futur a partir dels records i de les experiències del passat. Només hi ha l'instant present.

L'única cosa important, és l'instant present. El zazen que acabem de fer és irreal ara i el d'aquesta nit també és irreal ara.

Tota la nostra vida passa en l'instant present. Per l'ego refusa d'assaborir-ho, d'acceptar-lo. Sempre està buscant en un altre lloc, d'escoltar la música o una altra cosa. Escolta només l'instant present. Observa el silenci en el que apareix la música. Oblida la música en si.

diumenge 1 de Juny,

Zazen de 6:30 hores

La pràctica de Buda està viva en la nostra postura.

És així que el seu karma la seva existència s'actualitza aquí i ara i ajuden tota l'humanitat

La vostra pràctica no està separada d'aqust món i aporta pau i tranquil·litat.

És important controlar el mental que busca atrapar-nos en les il·lusions espurnejants dels somnis.

Només estan vigilants en la vostra postura podeu comprendre com funciona Mara en l'esperit i podeu distingir el que és real i el que no ho és.

Retorneu a la vostra postura, a la vostra respiració. Sentiu el diafragma contraure's durant l'expiració. Buideu el vostres pulmons. Destenseu l'esquena i la columna vertebral cap amunt. Destenseu les espatlles, els braços.

Mantingueu els polzes ben horitzontals, no els deixeu caure. Observeu la posició del vostre cap, rectifiqueu-la si cal, equilibrant la vostre mirada en relació a l'horitzontalitat.

Escolteu els sons, els ocells, sense lligar-vos-hi. Només escolteu sense agafar, sense jutjar.

És perquè som extraviats per els ardits del mental, de Mara que busquem la veritat fora de nosaltres. Trobar aquesta unitat entre nosaltres mateixos i l'univers, és la nostra pràctica, és zazen.

Només hi ha Buda, l'esperit, una sola realitat. És la nostra identitat veritable. I l'univers es manifesta en el si d'aquest esperit.

El món, l'univers és en el nostre esperit.

Les nostres pors venen del fet que sempre volem estar en un altre lloc que no sigui aquí, o més tard que el que és ara.

Quan les pors són vistes, il·luminades, durant la meditació, deixen de tenir un aspecte real. La pràctica autèntica és estar totalment allò on som.

Si certes situacions ens semblen intolerables, podem escollir entre retirar-nos, transformar-les o acceptar-les totalment.

Sigui quina sigui la que escollim, hem de fer-ho immediatament i assumir-lo sense por, sense culpabilitat, sense falsa vergonya. Acceptar el que és, l'instant present és el " ‘’Shin jin datsu raku’’ del Mestre Dogen  "abandonar el cos i l'esperit (el mental)", parar de identificar-se amb el que és transitori, efímer, il·lusori, per concentrar-se en el que no es belluga, el que roman eternament, en el qual el món apareix i desapareix, nosaltres mateixos en essència. No-dos.

"El despertar, diu Buda, és l'estat on es resta en la comprensió de l'aparició i la desaparició de les coses."

És el coneixement lluminós que resta sense observador i sense cosa observada. Més enllà dels pensament, no rebutja res, no aferra res. Saviesa absoluta.

"Hannya Haramita, diu Buda, és més enllà del pensament. Cap del seus punts de referència no pot ser pensat, però els podeu percebre en el vostre esperit. Un d'aquests punts referència és la desaparició en la presència pura de la consciència de sí mateix".

És el despertar a la realitat. És la coneixença lluminosa que coneix sense coneixedor, a cada instant.

El pensament ordinari no pot ser atrapat, ni tocar aquesta realitat, ni acostar-s'hi de cap manera.

Està més enllà del pensament, i és el nostre verdader rostre, la nostra verdadera natura.

Zazen de 10:30 hores

El temps passa ràpid, ho sabeu bé.

Per la majoria de la gent, el temps és la vida, però si heu comprés bé el funcionament del mental, el moviment del Samsâra, sabeu que el temps no és més que un concepte, fonamentat en la durada, entre un passat ja mort i un futur encara per venir.

La vida no existeix en el futur, no existeix tampoc en el passat, ho sabeu.

Però saber això no és suficient. Cal esdevenir la vida, ella mateixa, d'instant a instant. Només "ser". Totalment.

El mental ha creat aquest concepte del temps per muntar la il·lusió de l'ego, però vosaltres sabeu bé que l'ego és una il·lusió.

Il·luminar aquesta il·lusió sense rebutjar-la, és transformar-la en despertar.

És cultivar la nostra pròpia presència aquí i ara.

L'instant present és el punt de retrobada amb Buda, amb l'esperit, amb l'univers. És el lloc del no-dos. No més divisions, no més separacions, no més ego.

"Quan ell es desembarassa de jo, del meu, aquest cos, aquest sac de pell té el poder d'actualitzar la vacuïtat".

Ahir, vaig dir "actualitzar la Veritat". Però vacuïtat i veritat són dos mots que designen la mateixa cosa, la Realitat, les coses tal com són.

El Mestre Dogen cita Buda: "Si voleu conèixer la veritat de la natura de Buda, heu de veure l'instant en la seva circumstància"

Això vol dir veure'l en la seva existència, en la seva aparició i desaparició imperceptible.

En aquest moment, la natura de Buda està davant de vosaltres. És vosaltres. Compreneu també que mai ha cessat de ser vosaltres.

Compreneu també que el desig de veure aquesta natura de Buda és ja en si mateix el coneixement d'aquesta natura de Buda.

No hi ha objectiu, res a abastar més tard, res a respondre demà.

El Mestre Dogen continua: "Quan ell practica l'art dels Budes, el practicant fa cos amb el cos de Buda".

"El cos lliure del cos, perfecte com la lluna plena" és la vida brillant de la llum silenciosa, infinita. El despertar es confon amb manifestació corporal.

Compreneu que el despertar i la vostra postura no són diferents.

El Mestre Dogen cita el Mestre Basso: "Si voleu comprendre la Via sense esperar, heu de comprendre que el cos-esperit ordinari és la via".

Què vol dir cos-esperit ordinari?

Es alguna cosa que no demana cap esforç, que no és ni verdader, ni fals, ni ahir, ni demà que no es pren ni es dona, que no té ni consistència ni inconsistència, que no arbitra ni els savis ni la gent comú.

Si aquesta frase de Basso us sembla un Koan, trobeu-ne la resposta en la vostra presència, aquí i ara.

Tornar a la pàgina anterior