SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

El Xalió (Girona)

Sesshin 20 al 22 de maig de 2005

Guy Mokuho Mercier

Traducció català: Glòria Puig

Divendres, 20 de maig de 2005

Zazen 7:00 hores

Al principi de la sesshin encara hi ha molts pensaments en el cap que tenen a veure amb els vostres assumptes personals: la feina, la família, l'amor, la salut... Però durant la sesshin tot això perd importància.

Per què hem vingut a practicar zazen durant dos dies i mig? Potser busqueu alguna cosa, espereu alguna cosa. Per alguns la pràctica no és fàcil. Però durant dos dies deixeu d'esperar res, sigui el que sigui. Limiteu-vos a estar silenciosos en el dojo, fent samu, a taula quan mengem. Intenteu concentrar-vos en el que hi ha de silenciós en vosaltres mateixos. Torneu al vostre cos, a la respiració, al vostre comportament. Estigueu presents a vosaltres mateixos. Torneu constantment a la postura. Com teniu l'esquena? Com respireu? Com teniu les cames? Si us resulta difícil, comprengueu per què. Tingueu paciència. Torneu a la respiració i no us ocupeu dels pensaments. Relaxeu-vos.

Forma part de la naturalesa dels pensaments el fet d'aparèixer constantment. No val la pena impedir que apareguin. De vegades, des del matí fins a la nit, ens parlem a nosaltres mateixos, ens expliquem històries, fem plans, guions per construir la nostra vida, revivim més d'una vegada situacions que ja han passat, és a dir, no estem realment on som. Aquesta facultat de la ment de crear pensaments ens amaga la nostra veritable naturalesa. Per això estem frustrats, patim, busquem, esperem. Practicar la meditació és parar de deixar-li tot al lloc a la ment. És tornar al silenci, tornar a nosaltres mateixos, a la nostra veritat.

Així, durant zazen no intenteu perseguir els pensaments, senzillament observeu-los. Quan els podeu observar és que ja us n’heu pogut allunyar. Estigueu constantment atents. Aquesta observació és el que ens porta progressivament a poder controlar la ment de manera natural, sense esforç, a tornar a l'instant present.

El Buda va dir: "El nostre esperit es mou i s'agita com un peix dintre de l'aigua i els pensaments segueixen tot el que els dóna set." Un esperit que vagareja d'aquesta manera és feble i inestable i tot l'atreu, aquí, allà... No està mai tranquil. Val la pena controlar-lo i conèixer la felicitat de la llibertat. Com és de subtil la il·lusió dels pensaments! Calmar-los i controlar-los és el veritable camí de la felicitat. Com controlar aquest esperit errant? Posant-li una brida. El buscador de la veritat pot calmar els pensaments i aturar els impulsos capritxosos, i és així com troba la pau.

La ment no és la vostra naturalesa veritable, crea il·lusions, pors, s'aferra als desitjos i genera i fa aparèixer el sofriment. Observeu sense jutjar, sense analitzar, simplement, i torneu al cos, a la postura, a la respiració, a les cames, als braços, a la cara. Sentiu l'energia que recorre el cos: tot és viu, tot expressa la veritat. No hi ha res amagat. No deixeu que els pensaments us portin lluny de la postura, lluny del Buda.

(Se sent el soroll d’un camió fora del dojo) No he entès per què no podem fer parar aquest soroll, però, sigui el que sigui, el podeu escoltar intentant no captar-lo amb la ment. Estigueu més conscients de l'esperit que percep que del que és percebut. Encara que hi hagi sorolls al voltant, és possible estar en contacte amb el nostre silenci.

Zazen 11:00 hores

En el zen es parla molt d’estar atents, de practicar l'atenció sobre les coses, sobre totes les accions. Quan es parla de l'atenció no vol dir que ens hi haguem de posar a pensar. N'hi ha prou d'observar: si apareix un judici, l'hem de deixar passar, no ens n'hem d'ocupar. Així podem observar les sensacions en el cos -agradables, desagradables o neutres-, les emocions, els pensaments... Tot això ho podem sentir, acollir, acceptar tal com és sense fer res amb el pensament, amb la ment.

Hi ha emocions que son fàcils d'identificar, com la còlera, el dolor, la gelosia, la por, el desig. Altres son més difícils de veure: el malestar, la inseguretat, algunes pors... Però no val la pena analitzar tot això, només fer-ho conscient, acceptar-ho, mirar-ho. Tot el que apareix a la ment no és més que aparença fundada sobre altres aparences.

Fa un moment, en el camí m'he creuat amb un noi que se n’anava. M'ha dit que trobava massa estricte l'ensenyament sobre els bols, la manera de fer gasho, la manera de cantar, els petits detalls. Potser te raó. El que fem per practicar junts és important. Potser amb un altre godo és diferent. Pot canviar. El que és important és qui fa les coses, qui practica, qui fa zazen, qui fa gasho, qui escolta, qui no escolta.

Si ens quedem en les aparences, en les categories mentals, en els judicis, perdem l'essència i només posem l'atenció en el que apareix i desapareix. Prenem el que veiem, el que apareix i desapareix, com si fos veritat. Creiem que la via en el nostre cap és real, que els nostres judicis són veritat.

La nostra pràctica consisteix a anar més enllà del que apareix i desapareix, més enllà del pensament i del no pensament, més enllà del naixement i la mort, més enllà de la forma, més enllà de les sensacions, de les emocions, i per això hem de mirar en el centre dels fenòmens, en el més profund de les sensacions, de les emocions. Hem d'observar els pensaments, deixar d'aprehendre'ls o de rebutjar-los.

En general prenem per real tot el que apareix en el nostre cap. Tot el que constitueix la ment no fa més que aparèixer i desaparèixer i canvia sense parar.

Quina relació hi ha entre el que no fa més que aparèixer i desaparèixer i el que som realment nosaltres, el que perviu permanentment? La mateixa que hi ha entre el mar i les onades: les onades apareixen i desapareixen a la superfície del mar. El que és real permet que aparegui el que és irreal i també és la causa de la seva desaparició. La realitat és el rerefons immòbil on es forma la vida fenomènica, tots els moviments, totes les formes, totes les aparences, tots els comportaments, tots els costums, tots els condicionaments i tots els sofriments. És d'aquesta realitat del que tracta l'ensenyament dels mestres zen, d'aquesta llibertat. I sabeu prou bé que no és enlloc més que en vosaltres mateixos i que no depèn del que apareix i desapareix.

Futashi, un mestre xinès contemporani de Bodidharma, va dir: "Hi ha una cosa que precedeix el cel i la terra, el naixement i la mort, que no té forma i en essència és immòbil i buida, que pot controlar totes les forces d'aquest món i que no obeeix els canvis de les quatre estacions. És una cosa que no val la pena buscar-la o esperar que es manifesti en el nostre esperit perquè no és enlloc; no hi ha res que la pugui contenir perquè és el que ho conté tot, totes les coses, nosaltres mateixos inclosos. És com la llum del dia, que fa que totes les coses es tornin visibles sent ella mateixa invisible."

Com descobrir aquesta realitat? És el vostre esperit quan no hi ha distincions de categories, de separacions -tot el que apareix que prové de la ment discriminatòria-, o sigui que és el que queda en el nostre esperit quan accedim al silenci interior, a la presència total d'un mateix.

Zazen 17:00 hores

El Buda va dir: "La naturalesa de l'absolut, de la realitat, és ser totalment il·luminació. Està més enllà del nom i de la forma, més enllà del món visible amb tots els seus éssers vivents. Però la ignorància crea una il·lusió de naixement i de mort, d'espai i de temps".

Aquesta il·lusió és mantinguda pel nostre condicionament, per la nostra activitat mental, que es projecta constantment en el passat o en el futur. Ens pensem realment que nosaltres som aquesta activitat mental o que ens pertany. Guions complicats neixen en la nostra ment cada dia centenars de vegades a cada percepció, a cada trobada, a cada esdeveniment. En general, ni tan sols som conscients que només són hipòtesis. Com quan somiem, que estem totalment identificats amb un somni. Ho heu pogut constatar vosaltres mateixos durant el passeig: el que percebem és captat per la ment i construeix una petita història. En passar davant de la piscina, davant de les vaques, a la carretera, mirant les papallones. Quan comencem a observar aquest guió, la consciència es desidentifica de la forma i de la ment, surt del somni i bruscament tornem a estar presents a nosaltres mateixos. La consciència reprèn consciència de si mateixa, s'allibera dels límits imposats pels condicionaments, pels hàbits, per l'ego. Si no ens podem distanciar de la ment ens quedem en la confusió, en la divisió, en els conflictes de tota mena: la violència, les malalties, la desesperança... La ment és una mica com un vaixell que s'enfonsa: si no en sortiu, us enfonseu amb ell.

Retrobeu el silenci en el vostre esperit, torneu a estar presents a cada instant. En estat de presència el pensament no té on agafar-se, el passat i el futur desapareixen. I sigueu on sigueu podeu fàcilment tornar a estar presents senzillament escoltant el silenci entre els pensaments. Si escolteu el silenci que hi ha darrere del soroll, darrere dels pensaments, immediatament torneu a estar tranquils.

Zazen 20:30 hores

Sigueu conscients del que apareix i desapareix en el vostre esperit. Observeu els pensaments però no us deixeu captivar en passar pel procés del pensament.

Quan hi ha pensaments també hi ha un jo que pensa. Els pensaments donen existència al jo, a la il·lusió del jo, i és aquesta il·lusió el que de vegades dirigeix la nostra existència, el que marca les regles, el que es projecta en el futur, el que té por, el que fa néixer el desig, el que s'aferra i pateix. Massa sovint prenem aquesta il·lusió com a real a causa de la nostra ignorància.

Gireu la mirada cap al que no es belluga. És al interior vostre, a dintre vostre des de sempre; no està amagat, però no és ni amb les paraules, ni amb el llenguatge, ni amb les capacitats mentals que podem acostar-nos-hi, reconèixer-ho.

Què és el que és etern? Què és el que no es belluga i que coneixeu bé? L'instant present. Tota la vostra existència passa en l'instant present. Ja hi era abans del naixement i hi serà després de la mort; haurà contingut tota la vostra existència i li haurà donat existència, vida, activitat, energia. Tot el que és passat, tot el que és futur, no té existència. Estigueu presents a vosaltres mateixos, observeu, sigueu el testimoni imparcial del que apareix i desapareix del vostre esperit.

Si practiqueu així el que és observat, l'observador acaba per desaparèixer, no hi ha més que el ser, el Buda, vosaltres.

Dissabte, 21 de maig de 2005

Zazen 7:00 hores

Per favor, no feu soroll amb la respiració, controleu-ho.

N'hi ha que practiquen el zen des de fa temps, altres des de fa poc i n'hi ha que són principiants. Des del punt de vista del Buda no hi ha cap diferència, tots hem vingut a practicar per resoldre els problemes de l’existència, comprendre per què hi ha sofriment, què és la vida, qui sóc jo. Tots busquem la felicitat, en general es pensa que trobant la satisfacció en la vida de cada dia amb els diners, l'amor, els fills... Ens construïm la nostra vida a partir de les esperances, de les experiències agradables, i al capdavall ens adonem que sempre estem frustrats i que patim, estem malalts, ens sentim desgraciats, estem sols.

Aferrar-nos als nostres desitjos, als nostres guions d'existència, al nostre petit jo personal, individual, sempre ens portarà al sofriment. De fet, el sofriment ens ensenya que hem sortit de la realitat. En general no busquem la causa del sofriment en nosaltres mateixos, en fem responsables els altres; però si observem bé el nostre propi esperit, la nostra ment, podem comprendre la relació de causa i efecte entre les nostres construccions mentals i l'aparició del sofriment.

El Buda va dir a Subuti: "Has de fer un estudi profund i directe de la destresa de l'esperit i trobar el que ha estat creat i qui és el jo que pateix. Sense comprendre això no pots desenvolupar la claredat ni la capacitat d'ajudar els altres."

Practicar zazen és observar i distanciar-se dels pensaments, no vol dir fer el buit, simplement observar sense jutjar, veure les coses tal com son. Comprendre què sóc i què no sóc. Aquest pensament no és meu, això no és meu. Si estem tranquils, atents, desaferrats, la veritable naturalesa de les coses es manifesta naturalment davant dels nostres ulls.

Retrobar el silenci en el propi esperit és la millor manera de fer-se present, humà, total. L'estat de presència és la clau de la nostra vida. En estat de presència el pensament no té on agafar-se. Tota l'estona que us trobeu en un estat de presència intens, concentreu-vos en la postura, encara que sigui difícil. Estigueu lliures de tots els pensaments. Habiteu el vostre cos totalment, sentiu-lo des de l'interior, sentiu tots els camps energètics del cos, la vida en totes les cèl·lules.

"Gireu constantment la mirada, la llum, a l'interior. Sigueu la vostra pròpia llanterna", va dir el Buda. "Mantingueu el vostre llum encès", va dir el Crist.

Escolteu el silenci en el vostre propi esperit. És el mètode que va fer servir el bodisatva Avalokitesvara, Kanjisai, per despertar-se. És el Kanjisai bo satsu, del Hannya Shingyo, el bodisatva de la llibertat. Gireu l'oïda cap a l'interior per escoltar la pròpia naturalesa. El silenci no és diferent de la vostra veritable naturalesa.

Zazen 11:00 hores

He parlat de reconèixer l'activitat de la ment i de la relació d'aquesta activitat de la ment amb l'aparició del sofriment. La ment és el que és. Es pot controlar la ment amb la ment? És impossible. No es pot fer servir el pensament per controlar el pensament. Aleshores, com es fa? He parlat simplement d'observar sense jutjar.

Ara parlaré d'un ensenyament dels mestres del Chan després de Bodidharma. Doshin, el IV patriarca, recomanava concentrar-se en l'interval entre dos pensaments, és a dir, en el moment que precedeix l'aparició d'un pensament. En el Chan, d'aquest moment se'n diu "el no nascut.” És una mena de buit que no està ni agitat ni és tou ni immòbil ni uniforme. Si observeu aquest espai buit i silenciós o aquest silenci a l'interior de vosaltres mateixos, es permet que apareguin la pau i la tranquil·litat, un estat de vigilància, atent, que us condueix directament a la presència de si mateix, a la presència de vosaltres mateixos, més enllà de les paraules. Observeu el vostre esperit, pregunteu-vos quin serà el pròxim pensament i quedeu-vos en: qui viu? Esperant que aparegui, una mica com el gat que espera el ratolí davant del forat. Quin és el pròxim pensament que apareixerà? Intenteu-ho ara.

Quin és el pròxim pensament que apareixerà? La majoria de les vegades, quan els pensaments apareixen, no ens n’adonem, tota la nostra consciència és empassada de cop pel pensament, ens tornem absents a la nostra pròpia presència.

Quan ens tornem molt atents a aquest espai entre els pensaments, ens acostumem a aquest silenci i ens deslliguem del procés del pensament. És com deixar de portar una càrrega feixuga. Un monjo va demanar a Joshu: "Què hem de fer quan no portem res a l'esquena, és a dir, quan ens situem en aquest espai buit." Joshu va respondre: "Deixar-lo caure. És a dir, deixa anar la idea del buit.” El monjo va tornar a preguntar: "Què he de deixar anar si no porto res?” Joshu va respondre: "Si no arribes a deixar-ho anar, a oblidar-ho, continua portant-ho.”

Gireu la vostra llum, la vostra atenció, cap a l'interior, cap al que no depèn dels pensaments ni de les sensacions ni de les emocions. Els mestres del Chan en deien "el no nascut”. És una cosa que no mor mai, que és la nostra naturalesa pròpia, que resideix en l'instant present. És a dir, una casa sense llar.

Escolteu aquest silenci entre els pensaments -acull tots els sorolls, rep tots els pensaments, no està mai absent-, i no us identifiqueu amb els pensaments passatgers i il·lusoris. Quin és el pròxim pensament que apareixerà?

Zazen 17:00 hores

Subuti va dir al Buda: "El que practica la via hauria de cultivar un esperit lliure de tota fixació, hauria de cultivar un esperit que no s’atura en res, un esperit que no es recolza en res, en cap forma, que no troba suport en el so, en els sorolls ni en les olors ni en els gustos ni en tot el que és tangible, ni tampoc en els fenòmens o els objectes mentals". Aquesta frase del Buda, aquest ensenyament del Buda, figura en el Sutra del Diamant. En el seu comentari, el mestre Deshimaru deia que "aquest diamant és el nostre aferrament a les nostres il·lusions, al nostre mal karma, que són tan difícils de tallar com el diamant.” Quan va escoltar la frase, Eno va decidir fer-se monjo i es va convertir en el VI patriarca de la línia xinesa del zen, el Chan.

Tallar els nostres aferraments en aquesta vida, pels mèrits de la nostra pràctica, pel poder de la gran saviesa, Hannya, vol dir posar fi a la il·lusió del jo, a les pel·lícules de la nostra ment, és tornar-se lliure. És del que es va adonar el bodisatva Kanjisai a la primera frase del Hannya Shingyo quan va comprendre que els cinc skandes, els cinc agregats, són buit, és a dir: la forma, el cos, les sensacions, les percepcions, els objectes mentals i la consciència relacionada amb els òrgans de percepció. És una mica complicat però molt interessant. Buit vol dir que res continua estàtic d'un instant a l'altre. Tots els fenòmens no fan més que aparèixer i desaparèixer.

El mètode del bodisatva Kanjisai per despertar és girar la mirada cap a l'interior per veure la pròpia naturalesa, girar-se cap a l'interior per escoltar el propi silenci. Deixar d'aferrar-se a tot el que es belluga.

Zazen 20:30 hores

A quasi totes les sesshins es canta el Fukanzazengi la segona nit, així el godo no té necessitat de fer cap kusen i a més és bonic, cantar amb la respiració profunda de zazen.

En aquest sutra, un text del mestre Dogen, hi ha l'explicació de les condicions exteriors per practicar zazen -la llum més aviat suau, la postura, l'esquena dreta sense tensió-, i també la condició de l'esperit durant zazen -no pensar a partir del pensament, sinó a partir del no pensament. Hishiryo pot semblar incomprensible però és molt senzill. Pensar a partir del no pensament és deixar que aparegui el pensament just, deixar-lo aparèixer a partir de la consciència profunda d'hishiryo.

Diumenge, 22 de maig de 2005

Zazen 7:00 hores

Quan observem bé la nostra ment podem comprendre que sempre està situada entre el passat i el futur, construint la nostra petita història personal. Passat i futur només són projeccions en l'esperit i sovint ens pensem que són reals. De fet, l'únic que podem conèixer realment és l'instant present. Comprenem que mor i neix a cada instant. Cada instant torna a la seva font, així com cada onada es torna a dissoldre en l'oceà. L'instant present no se'n va, no ve, sempre és aquí.

Els arbres creixen, les plantes creixen amb la llum del sol, però el sol ni augmenta ni disminueix. És la nostra ment qui, amb la seva activitat contínua, crea les pors, els desitjos, els aferraments, les idees de bo i dolent, de progrés, d'evolució espiritual i de perfecció. Si per l'observació i la investigació aprenem a reconèixer les causes de les nostres pors, de les nostres aspiracions, la ment perdrà el seu poder omnipotent. I nosaltres deixarem de produir el karma que crea el sofriment. Ens hem de convertir en l’objecte de la nostra meditació. La pràctica sencera és l'esforç de comprendre's un mateix, de retrobar la pròpia humanitat, de reconèixer la font d'on venim, on anem, on som.

En el Satipatanasutra, el Buda ensenya com meditar: és l'art de portar l'atenció a nivells de consciència cada vegada més subtils sense perdre consciència dels nivells precedents. Així podem estudiar el nostre esquema corporal, la nostra respiració, tot el que apareix i desapareix en el nostre cos, i després el que és percebut pels nostres sentits: totes les nostres percepcions, totes les nostres emocions, tots els nostres pensaments i els objectes mentals, les construccions i els guions que ens fabriquem per trobar la felicitat. Quan reconeixem tot això, quan reconeixem el seu caràcter impermanent, superem la idea del jo, de jo sóc així, jo no estic bé, etcètera, sobrepassem totes les coses que fan, que creen, el jo. També sobrepassem l'observador i tot sentiment d'identitat, i ens quedem just en nosaltres mateixos. En el silenci. “En la pura consciència de la presència de si mateix”, diu el Buda.

La via del zen, si l'acceptem totalment, significa consagrar la nostra energia, el nostre cor i la nostra ment a meditar sobre la pura presència de la consciència de si. Hi podeu accedir fàcilment a través de l'espai entre els pensaments, entre les percepcions. Podreu comprendre què és aquesta presència -com és, què és, d’on ve-, i això implica abandonar el que és il·lusori i efímer, tots els aferraments.

Això significa trobar la perfecció en l'ara. Perquè l'ara del vostre zazen no té límits: ara. El que no té límits ja és perfecte. No val la pena buscar-ho més lluny. Tot el que necessitem ja és en nosaltres. Però ens hi hem d'acostar amb respecte, amb benevolença, amb amor, amb tot el nostre ésser.

Els ocells canten, un avió passa, el godo parla... Tot això no són més que coses que apareixen i desapareixen. Aferrar-s'hi és aferrar-se a les aparences. Hem d'anar a la font, allà és on es troba la nostra veritable naturalesa, a cada instant.

Zazen 10:30 hores

El món és el continent, el que conté. Cada cosa és al seu lloc i cada cosa actua sobre totes les altres. No hi ha res ni cap ésser que tingui existència autònoma. Cada esdeveniment té causes innumerables i efectes sense nombre, per això no cal voler explicar totes les coses.

Pel karma que creem, engendrat per la nostra ignorància, fem errors sense saber-ho i patim sense comprendre la via del Buda, que és parar-se, mirar, observar, estudiar, investigar, comprendre i sortir de la trampa de la memòria i la imaginació. La memòria nodreix la nostra imaginació, la imaginació engendra els desitjos i les pors. És mecànica, té la mecànica de la ment. El que percebem és deformat per les emocions, pels judicis, pel sentiment de simpatia o antipatia, per la idea que tenim del bé i del mal. Hem d'endreçar els nostres pensaments, desfer-nos de les coloracions emocionals i veure les coses i els éssers tal com són amb lucidesa, compassió i amor. Cada ésser està en relació amb tots els altres i malgrat això cada un es pensa que és únic i que està separat.

Saber o comprendre que som presoners de la ment, que vivim en un món imaginari que és una creació nostra ja indica l'aparició de la saviesa. Deixar de desitjar tot el que passa davant dels nostres ulls, ser capaç d'abandonar aquest món estant presents contínuament i seguint la pràctica dels patriarques.

La mateixa intensitat del nostre desig d'alliberar-nos és la nostra millor guia. Si ens mirem bé, en nosaltres mateixos ja hi ha tot el que necessitem per a aquest viatge. Simplement, fent el millor possible en cada circumstància, ni més ni menys, sense tenir por dels errors.

Tingueu confiança en vosaltres mateixos. Com més a prop estigueu del vostre ésser, més just serà el vostre comportament i més fàcil serà trobar pau, tranquil·litat, felicitat.

No us aferreu al que apareix i desapareix.

Hi ha un poema al final del Kongokio, que se suposa que és del mateix Buda:

Com les estrelles,
les mosques voladores
o la flama d'una espelma.
Com una il·lusió màgica,
una gota de rosada
o una bombolla.
Com un somni,
un llamp,
un núvol.
Així hauríem de veure tots els fenòmens de l'existència.

Com s'explica correctament aquest poema, es demana el Buda. I respon ell mateix: com si no hi hagués res a explicar, així és com es pot explicar correctament. Però si ho compreneu, aquesta comprensió és la font creadora de la vostra vida, de la més alta saviesa, la que talla totes les il·lusions i totes les ignoràncies.

Tornar a la pàgina anterior