SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

Dojo Zen de Cahors à Cieurac

Jornada de zazen

19 d’octubre del 2002

QUI ES PREOCUPA D’AIXÒ?

Guy Mokuho Mercier

Zazen 8:00 hores

Observeu el vostre esperit...

Resteu en la vostre pròpia postura. En la inspiració de l’instant present, l’esquena dreta, les espatlles relaxades, ben asseguts al mig del zafu.

Tingueu la impressió d’estirar-vos cap el cel. La respiració esdevé tranquil·la, profunda.

Zazen és estar totalment present en si mateix.

Observeu el joc del pensament. El pensament apareix amb les paraules. El pensament es nodreix d’altres pensament, de records, de sensacions, de percepcions. Observeu però no us hi impliqueu. Tant bon punt hi ha implicació, ja no esteu presents, s’abandona la postura , es deixa el dojo. Però tampoc controleu el pensament amb el pensament. La pràctica de Buda és una pràctica inconscient. I la primera condició d’aquesta pràctica inconscient és una total vigilància, això significa concentració en el cos, la respiració, les tensions o les distensions. Sigui un punt de la postura, sigui tota la postura sencera.

Per avui he preparat un kusen a partir d’una petita història. Aquesta història està relaciona amb el progrés espiritual i per tant concerneix a cada u de nosaltres, sigui quina sigui l’antiguitat de la seva pràctica.

Un deixeble es trobava allunyat del seu mestre. Li enviava regularment una carta en la que li parlava de la seva pràctica. La primera vegada va escriure: “ Sento una expansió de la consciència i sento la meva unitat amb tot l’univers”.

Cada u de nosaltres te a vegades la impressió de sentir això... aleshores ...?

El mestre donà un cop d’ull a aquesta carta i la va llençar a la paperera.

El que va dir aquest deixeble està bé. Al principi, volem expressar el que sentim. Pensem que zazen ens obre a estats de consciència especials, esperem el despertar, sempre correm darrera alguna cosa. Però amb el nostre mental no podem trobar res. Si tenim un objectiu, si cerquem el despertar, estem encara més perduts.

El món del pensament és limitat. Quan es deixa el pensament pel que és, transitori i efímer, el món de Buda apareix, l’esperit esdevé vast i no hi ha més necessitat de prendre partit ni d’esperar res sigui el que sigui.

La següent vegada el mestre va rebre una altra carta: El deixeble deia: “ Finalment he descobert que el buit és present en totes les coses.”

El mestre semblava decepcionat i novament va llençar la carta a la paperera.

Creure que es pot copsar la vida amb el pensament és equivocar-se. Shakyamuni va fer girar la flor entre els seus dits i Mahakashyapa va somriure. És el silenci responent al silenci. Total identitat. No és que el deixeble estigués equivocat. Totes les coses són buides per la seva impermanència, inaprensible. És el tema fonamental de l’Hannya Shin Gyo.

El Mestre Eno, el sisè patriarca després de Bodhidharma, va dir: “El buit il·limitat de l’univers es capaç de contenir les miríades de fenòmens, com el sol, la lluna, les estrelles, els mars, les muntanyes, els homes bons i els dolents, L’espai buit engloba tot això i és el mateix buit de la nostra natura”.

Quan de cara als fenòmens, els pensament, les sensacions, no experimentem ni atracció ni repulsió, aleshores la nostra pròpia natura es revela tan buida com l’espai i ens adonem que ho conté tot.

És Maka Hannya il·limitat. És l’ensenyament de la nostra pràctica.

Sabem aleshores que la nostra natura profunda és silenciosa, transparent buida i impersonal, sense ego.

Per els qui reconeixen això al si de la seva pràctica no hi ha diferència entre un mateix i la vida.

Oblideu els mots

Quan no ens identifiquem més amb les paraules, amb aquest cos transitori, amb aquests pensaments errants, cada objecte, cada instant és el cos de Buda.

No és un real inaccessible, és la Realitat de cada instant, És la nostra natura més allà del “pensament” i “no-pensament”

És la total presència a un mateix.

Zazen 11:00 hores

Un temps més tard, el deixeble va escriure de nou al seu mestre, exclamava molt entusiasmat: “ El misteri de l’Un i del múltiple ha estat revelat a la meva mirada enlluernada.”

El mestre bellugà el cap i de nou llença la carta a les escombraries.

Aquell qui practica sincerament de cara a la paret acaba per comprendre que el món és l’únic cos de Buda. Els reflexes del món, els milions de fenòmens no són més que aparença. Apareixent i desapareixent i cada vegada que els prenem per certs, ens aferrem a la il·lusió i patim.

Aquest cos il·limitat de Buda conté tots els objectes, tan si són petits com si són grans, és buit, Ku. Res pot ser aferrat.

Però aquest buit és més que un mot. No pot ser conegut o atrapat pel pensament, pel mental, pel saber, pel coneixement.

Un absolut o un buit que experimentéssim, o be que poguéssim definir amb paraules, o que poguéssim conèixer amb els ulls, o les orelles, o les mans, un absolut així pot existir?. Reconèixer aquest buit, Ku, és fer cessar la il·lusió d’un jo que coneix, que sap.

Quan el buit és realitzat, llenceu el buit.

Una temps més tard, el deixeble va escriure de nou al seu mestre: “Ningú és buit ja que l’ego és inexistent”. E mestre va aixecar els ulls al cel, ple de desesperació

En un sentit, el deixeble tenia raó, Si no hi ha diferència entre un mateix i zazen, un mateix i la vida, si cada instant obra la porta del buit, un para d’aferrar-se a la il·lusió d’un jo, d’un ego. Si no hi ha més jo, d’ego, no hi ha més concepte de vida, de naixement o de mort, no hi ha mes condicionament, no hi ha més aferrament.

Però en el llenguatge del deixeble de la nostra història, hi ha encara un ego que proclama que l’ego no existeix.

Torneu a la vostra postura

Observeu els pensaments.

Observeu vol dir no prendre partit, no jutjar més. No implicar-se amb els pensaments. Això significa restar present instant a instant

Penseu amb la vostra respiració, observeu-la tant si és curta i ràpida o calmada i llarga.

Observeu la vostra esquena: tensa o distesa... dolorosa, cansada.

Observeu la posició del vostre cap. Observeu les vostres mans. Sigueu un amb la vostra postura, sigui quina sigui, tal com ella sigui, tal com ella és.

Així la vida s’expressa sense obstacle.

Zazen 14:15 hores

Si us plau deixeu caure les vostres mans sobre la part alta de les vostres cuixes.

No tenseu els braços...

No mantingueu un esforç constant amb alguna part del vostre cos, sigui aquesta quina sigui.

Zazen 16:00 hores

Què és l’esperit?

L’esperit és inaprensible

Aquells qui en parlen com d’una cosa real en ells, estan en la il·lusió.

I aquells qui desperten a la seva pròpia natura són alliberats d’aquesta il·lusió.

L’esperit és tot el que és.

Zazen mostra directament l’esperit buit de tots els fenòmens i evidentment no destrueix forçosament la fascinació que tenim pels reflexes, les aparences.

Zazen no posa sempre en qüestió la creença que tenim de ser algú, car el nostre ego és molt poderós.

Aquesta il·lusió de l’ego acosta l’esser humà al patiment. L’ego vol sempre obtenir alguna cosa i per això crea el karma, els fruits del qual tard o d’hora es manifesten, i el patiment.

L’ego viu dins el passat o fa plans pe futur. Té por de l’instant present car en ell cessa d’existir.

Aleshores el deixeble va escriure al seu mestre: “ Ningú neix, ningú mor car l’ego és inexistent”.

I de nou el mestre va ser fortament decebut per aquesta resposta.

Passaren mesos, finalment un any sencer s’escolà sense notícies del deixeble.

El mestre va pensar que ja era temps de recordar al seu deixeble el seu deure d’informa-lo sobre els seus progressos espirituals.

El deixeble respongué poc temps després: “Qui es preocupa d’això?”

Llegint aquests mots el mestre va fer un gran somriure i una gran satisfacció es difongué per la seva cara.

Aleshores davant de la paret, no un baralleu contra els vostres pensaments, contra els vostres somnis, contra les vostres il·lusions. Deixeu-les aparèixer i no us n’ocupeu. No doneu cos a aquests somnis, a aquests pensaments passatgers. És amb les nostres categories, amb els nostres pensaments, amb les nostres paraules, amb els nostres judicis, amb les nostres comparacions que creem aquest ego il·lusori que transmigra en el Samsâra, que ens domina, aliena la nostra llibertat, ens fa patir i fa patir als altres.

Només la vostra postura, aquí i ara, no és un concepte del zen o de l’esperit.

La vostra postura és la vida fent zazen.

Aquí i ara, la vostra postura és despertar. No cal buscar en un altre lloc

Si un objectiu apareix en l’esperit, si zazen serveix per alguna cosa, en aquest moment, no hi ha zazen. Hi ha una gimnàstica o una tècnica de distensió, d’apaigavament, de self-control.

“Qui es preocupa d’això?”

Viviu la vostra vida com ve, ella no és més que un reflex que l’esperit crea en ell mateix. Que pot fer un reflex sinó reflectir-se l’esperit ell mateix?

Tornar a la pàgina anterior