SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

Temple Zen de La Gendronnière

Conferència

26 de juliol del 2002

El Samsâra, la roda de la vida

Guy Mokuho Mercier

traducció: Cristina Valls i Eniqueta Vidal

Com segurament ja heu comprès, la vida és un riu i no gaire tranquil. I aquesta és potser la raó per la qual, finalment, heu vingut aquí, aquest estiu buscant la tranquil·litat, a la Gendronnière.

El concepte de Samsâra mostra, de fet, l’essència de l’ensenyament de Buda. I avui us dono una explicació simplificada que vosaltres podeu més tard, si us interessa, aprofundir-hi.

Com a introducció, desitjaria fer-vos recordar a la meva manera, el concepte dels 5 skandas que Gerard Pilet ha evocat fa dos dies en la seva conferència i del qual Michel va parlar també ahir en el mondo.

Després de cada zazen cantem el hannya shingyo la primera frase del qual resumeix l’essència de la nostra pràctica. Aquesta primera frase “Kanjizai bosatsu gyo jin hannya haramita ji sho ken go unkai ku do issai ku yaku” vol dir “Quan el bodhisattva Avalokitesvara per la pràctica profunda de la saviesa infinita “hannya”, observa i comprèn que els 5 skandas són buits, Ku, posa fi al seu propi sofriment (i simultàniament a la dels tots els éssers)”

Bodhi, és el despertar i satva la naturalesa (de Buda), així “bodhisattva, l’ésser que desperta (o que és despertat) a la seva naturalesa essencial. Kanjizai designa el bodhisattva de la llibertat (zai), i de la compassió. És Kannon o Avalokitesvara. Per la seva pràctica (gyo) de la saviesa i dels paramites (les 6 pràctiques de perfecció), s’adona que els go un (els 5 skandas) són buits. I per aquesta comprensió, posa fi al sofriment.

L’ensenyament de Buda té com a principal objectiu la comprensió de l’origen del sofriment, la seva cessació i el camí que porta a aquesta cessació.

Què són els 5 skandas?

Imagineu Ku. Aquest concepte de buit o de vacuïtat és relativament complexa d’imaginar, però veieu Ku per tot arreu, a l’interior, a l’exterior, dins nostre i fora nostre, etern i immutable. El terme de “consciència impersonal” em va bé. En aquesta consciència impersonal, Ku, emergeix (en ella mateixa) una potencialitat, una parcel·la de consciència, amb res diferent al seu origen, com una gota d’aigua no és en res diferent a l’oceà que la conté. Aquesta parcel·la de consciència reuneix (agrega, d’aquí el nom agregat per traduir el mot skanda) “coses”, qualitats, en torn d’ella i en ella, especialment una forma o un cos, proveït de la facultat de sentir (sensacions) de percebre (percepcions) el món que l’envolta a través dels 5 sentits i capaç d’organitzar-se per l’existència, de regir les seves relacions amb el món i amb els éssers, mitjançant la funció mental i d’una voluntat reactiva organitzada.

Aquesta funció mental (el 4rt. agregat) és com un ordinador. Presideix tant l’aparició de la forma (del cos), el naixement, com la posta a punt dels circuits que, en el cervell, programaran les reaccions que responen a les demandes internes i externes. En aquest món del mental, els pensaments s’associen, s’encadenen (sempre la noció d’agregar) i determinen la intenció, seguida d’una voluntat d’acció, de reacció, de resposta a la demanda.

La parcel·la de consciència, impersonal a l’origen, per tot arreu present en els 5 agregats, realitza l’acció projectada pel mental, i pel joc “Maia”, la il·lusió (literalment: “això que no és”) ella arriba a creure’s dotada d’una individualitat i d’una llibertat d’acció personal. Ella s’identifica amb els skandas i d’aquesta manera es crea la il·lusió i la creença en un ego independent separat del seu origen. Com totes les coses que constitueixen el món de la forma i dels fenòmens, aquest ego està sotmès a la llei de la causalitat, el karma i el sofriment. Es veu separat i no comprèn que cap cosa existeix més que per interdependència amb relació amb tots els éssers. No veu que no és més que el fruit (estèril) de la il·lusió.

Els 5 skandas, siguin presos separadament, siguin combinats, no constitueixen de cap manera una real entitat-ego, i cap entitat-ego no existeix fora d’ells. Com Gerard ha explicat, la creença en una persona separada de l’oceà de la vida, de l’univers, disposant d’una llibertat individual i d’una voluntat personal, és una il·lusió.

Cada un dels 5 agregats junts, constitueixen la personalitat, que és per essència impermament, transitòria i efímera. No hi ha res en aquest cos, ni en aquestes sensacions, ni en aquestes percepcions, ni en els pensaments que no estigui sotmès a la llei de la impermanència. Tot és en moviment, contínuament en transformació. Aparició i desaparició.

El Buda diu: “Aquests 5 skandas són transitoris i d’allò que és transitori, subjecte al sofriment i perpetu canvi, no és pot dir: això em pertany o això és el meu ego”

I quan han acomplert la seva funció, el rol pel qual han aparegut en el món aparent, aquests 5 skandas amb el temps, perden la seva força de cohesió, envelleixen, s’esmicolen, es “desagreguen “ i desapareixen. És la mort, i no hi ha ni una cosa ni un ésser en aquest univers que escapi a aquesta llei.

Què queda quan aquests skandas han desaparegut?

Queda intencions d’acció i el fruit de les accions que han estat engendrades, acomplertes durant la vida d’aquests 5 skandas. Aquests grans de karma són emmagatzemats en algun lloc, diguem en la reserva de la consciència impersonal. Dic això però realment no tinc idea sobre la qüestió.

Aquests grans d’intenció, de karma, germinaran i novament reapareixeran i es recomposaran nous agregats, d’altra manera dit, un nou ésser és concebut, provist de característiques i d’un karma potencial que són els fragments, els ressorgiments i els fruits de vides passades.

Agafant-se al concepte de la renaixença, la gent creu sovint que una mateixa entitat transmigra de vida en vida. De fet, cada ésser no és més que una combinació de skandas que apareixen segons oportunitats i designis que el nostre mental limitat no pot ni imaginar. Hi ha milers i milers de potencialitat i aparicions de skandas, infinites combinacions possibles. Cada individu és únic però l’origen és el mateix.

Aquest procés continuat de transformació dels skandas s’anomena el SAMSARA

Literalment, Samsâra” significa “el vagarejar perpetu.

Hi ha altres noms per anomenar aquest concepte: “l’oceà de la vida amb les seves marees”. En el qual una vida no constitueix més que una minúscula onada, un ínfim bri de pols. El Buda diu que, per comprendre la veritat del sofriment, hem de deixar reposar la mirada sobre el conjunt del Samsâra i no només damunt d’una sola vida, que pot ser joiosa o penosa o inclús a vegades espantosa. Les onades de la vida d’aquest oceà, segons la seva natura o la seva activitat, es manifesten com a éssers humans o com a animals. El Buda inclús parla “de éssers invisibles”.

El Samsâra és una roda sense fi, a la qual també se l’anomena “la trampa de les existències cícliques”, on cada individu, per la creació d’un ego il·lusori, individual, no percep el conjunt d’aquest Samsâra, li dona l’esquena, se separa del seu origen i per això mateix queda subjecte al sofriment.

“La transmigració” és un altre nom del Samsâra: Les característiques i el karma passen d’una vida a una altre i d’un món a l’altre.

Mestre Dogen anomena el Samsâra: “vida-mort” simplement.

Aquest univers cíclic es representat per una roda, la roda de la vida. Per mostrar-vos-en una imatge, he trobat una representació tibetana, però l’origen d’aquesta roda es més antic que el budisme tibetà ja que se n’atribueix la concepció al mateix Buda.

En aquella època la família de Shakya regnava en una província del nord de l’Índia. Buda era l’amic de Bimbisâra, rei de Magada, província o reialme veí dels Shakya.Va ser en el regne de Magada, (Bussho Kapila, Jodo Makada,....) que el Buda es despertà sota l’arbre de la bodhi. El rei Bimbisarâ tenia un amic immensament ric, que li havia fet un regal molt bo, i volia retre-li homenatge. No sabent exactament quin regal fer a un home tant ric, Bimbisâra va anar a trobar a Buda i li preguntà: “Què podria oferir-li com a regal al meu amic?” i el Buda li proposà de pintar un mandala.

Sota la direcció de Buda es van posar a pintar junts un mandala. Representa el procés de la vida, és a dir, el mecanisme del karma segons el qual som condicionats i funcionen es els 5 skandas, els éssers i cada ésser. La història explica que veient aquest mandala, el rei Bimbisarâ es despertà de la mateixa manera que aquell a qui va oferir-li. Des d’aleshores segur que els dos van governar els seus països i els seus pobles segons els grans principis de pau i de no-violència del budisme.

mandala representant la roda de la vida

El Buda utilitzava sovint aquest mandala, aquesta roda, per ensenyar als seus deixebles. I els preguntava: “Com veieu vosaltres les coses?” “Heu entès la llei del karma?”. La roda de la vida és per tant molt coneguda a orient. I també és la raó per la qual la veiem sovint a l’entrada dels temples a l’Índia, a la Xina i potser menys al Japó.

Per tot practicant budista, la comprensió del mecanisme del Samsâra, és una gran ajuda per comprendre el seu sofriment i el camí que porta a la seva cessació.

En un sutra, trobem aquesta frase: ”Aquell que coneix el sorgiment de les condicions”, es a dir com la vida s’organitza i com emergeix. “Aquell doncs que coneix aquestes condicions coneix el Dharma. I aquell que coneix el Dharma, coneix el Tathagata”. Una altra paraula rara! Michel n’ha parlat en el seu kusen. El “Tathagata”, és “el que així ha vingut”, el mateix Buda, aquell que coneix “allò que és”. “Tathagata és “la Realitat tal com és”.

Tot estudiant la roda de la vida, es pot veure com neix, apareix i funciona el món, i a quins principis està sotmès. I això permet clarificar la comprensió del karma.

Ràpidament, descrita la roda presenta un centre on figuren els 3 verins, rodejat d’una altra zona que s’anomena els estats intermedis, (condicions segons les quals funcionen les formes a que estem subjectes). A continuació estan representats els 5 (o a vegades 6) àmbits o reialmes de renaixement. El cercle exterior explica i posa en relació això que s’anomena “les 12 causes interdepenents de la producció”, (els 12 innen en el llenguatge zen japonès, significant “nen” interdependència). Aquestes són les 12 causes (o llaços) que condicionen el grup del 5 skandas, de la seva aparició a la seva desaparició. Sostenint la roda entre les seves potes i les dents, veieu un enorme monstre, és Mara.

Comencem per Mara

Mara, en la simbologia budista i hinduista, és el primer dels déus. El seu nom significa la mort. Mara és el mestre dels desigs i de tots els plaers lligats als sentits. És el mestre de l’univers material, i la seva raó d’existir és la de vetllar perquè el món fenomenal funcioni i es reprodueixi. Allò que encarna Mara són tots els desigs, inclús els desigs inconfessats que neixen en els esperits més purs, que neixen en el karma del cos i dels altres agregats.

Mara al mandala

Mara té un altre nom que és molt menys conegut “Kama”, l'amor. Perquè és l’esperit de la vida que vetlla damunt de tots els éssers, i es meravella de fer néixer totes les formes i posa a disposició de les seves criatures tots els plaers i totes les belleses del món.

El problema amb Mara, és que no s’ocupa en absolut de les conseqüències que van lligades a allò que crea. Ell és molt generós, dóna sense comptar, però el resultat inevitable d’aquesta il·lusió és l’aparició del sofriment. Dóna el plaer però també, a més a més, la “set” de plaer. Els 5 skandas, excitats, habituats, condicionats per aquest plaer, són a fi de comptes abocats a la frustració i al sofriment. Mara és al mateix temps productor i destructor. Als 5 cranis de la seva diadema representen els 5 sentits, les 5 percepcions il·lusòries, els 5 agregats de l’existència.

Evidentment, quan veu Buda sota el seu arbre, Mara es diu: “ Si aquest continua així,

posarà fi al món dels desigs i a la meva sobirania. Comprendrà com funciona el mecanisme de la il·lusió. Tinc interès en que no vagi gaire lluny, i sobretot que no transmeti aquest saber, aquest coneixement a tots els éssers humans!”. S’acosta a Buda i li diu “ Digues Shakyamuni, et veig aquí mirant d’esforçar-te en abandonar els desigs. Però has errat. El millor que poden fer els éssers vius és viure. És vivint que tu protegeixes el bé. Desig, consum, profit, ...”.

Buda sap bé que l’objectiu de Mara és oferir el plaer i les alegries, però també sap que el sofriment n’és el resultat. Ell no es mou.

Mara enviarà tots els seus exèrcits per fer-li por i sotmetre’l. Els exèrcits de Mara, són tots els desigs sensuals el desànim i la tristesa, la fam i la set, els aferraments i els desig d’apropiació de possessió, la mandra i la somnolència, la por, el dubte, els remordiments, l’odi, la còlera, el gust egoista pel confort, l’orgull i la supèrbia, i la complaença en un mateix, etc.

Shakyamuni continua sense moure’s com ja deveu haver comprès, Mara exasperat, furiós, enviarà les seves filles per exercir els seus encants i provocar Buda. I sabeu que això no sempre funciona bé.

Aleshores, us faig una pregunta: “on viu Mara?”

Mara viu a la nostra ment. És ell que fa néixer els pensaments. És els mestre dels pensaments. És ell qui finalment a través dels processos de funcionament dels skandas, engendra el pensament, el desig, la set i l’acció que apaivagarà aquesta set, conduirà a la satisfacció o a la frustració. De la seva intervenció sorgeix el Samsâra. El Samsâra és dintre de les urpes de Mara i aquest està en el nostre esperit. És així com s’acciona la producció del karma que es perllonga inclús després de la desaparició la desagregació dels 5 skandas. Mara és el nostre mental pròpiament dit (és a dir, l’ego, ell mateix).

Aquesta roda explica doncs, el procés del Samsâra engendrat per Mara

El centre, hi ha els tres verins:

Aquests 3 verins, quan entren en l’esperit, desposseeixen la vida de l’home d’allò que té de més bonic. Sota l’empremta d’aquests 3 verins l’home oblida la seva naturalesa de Buda.

els tres verins al mandala

El primer d’aquests 3 verins és l’avidesa, el desig, l’aferrament i la set d’apropiació, de possessió. Es simbolitza amb un gall, podeu comprendre perquè.

L’odi és representat per una serp. També és la còlera, la maldat i l’agressivitat de cara als altres, per suposat, però també a un mateix.

El porc simbolitza l’estupidesa i la ignorància.

El porc mossega la cua de la serp, que mossega la cua del gall, que mossega la cua del porc per entreteixir la trama de les nostres il·lusions. Són allà els 3, inseparables, a l’origen de les accions generades durant aquesta vida, durant l’existència d’aquest grup de skandas.

Dos tipus d’acció són produïdes sota la influència dels 3 verins:

Les accions dolentes són “demeritòries”. Són aquelles que són nocives pels altres éssers.

La conducta pura engendra les accions virtuoses i per tant meritòries. Aquestes potencialitats del karma anterior s’anomenen els “estats intermedis”, ja que elles condicionaran l’aparició d’un grup de skandas en un dels 5 reialmes del renaixement.

A la dreta del centre figurant els 3 verins, hi ha un mig cercle negre i a l’esquerra un mig cercle blanc.

Dins del blanc, podreu veure personatges bells, lluminosos amb l’esguard cap amunt. Caminen amb pau gràcies a les seves accions virtuoses. Els éssers virtuosos realitzen accions virtuoses amb el pensament, paraula i el cos. És a dir, són aquelles accions que són engendrades pel respecte als kais: no matar, no robar, no mentir, no embriagar-se, i no tenir una mala sexualitat, ... etc.

Aquestes accions permeten veure la fi de la sofrença. Corresponen igualment a una pràctica indispensable en totes les escoles budistes, la dels 6 paramites, que practica el bodhissatva Kanjizai per posar fi al sofriment (la primera frase del Hannya Shingyo)

Els 6 paramites (pràctiques de perfecció), recordem-les, són: el do (el fuse), la paciència (ninniku), l’esforç, l’observança dels kai (preceptes), la meditació i la saviesa. Aquí, saviesa significa el poder i la facultat de discriminar, és a dir, de discernir entre el que és Real i el que és irreal, il·lusori i impermanent. Aquesta facultat apareix naturalment en la pràctica de zazen. Significa comprendre el caràcter transitori, efímer, igual que vosaltres en tant que agregats, com de tot allò que constitueix el món fenomenal.

En el cercle negre els personatges rodolen cap els reialmes inferiors, encadenats els uns als altres, provocats pels dimonis dels inferns. Aquests éssers transgredeixen sense parar els kai, creant karma dolent.

Així doncs, segons les accions engendrades per les pràctiques anteriors, més o menys influenciats pels 3 verins, els éssers naixeran en un regne, un món en el qual es desenvoluparà aquesta nova vida. Hi ha 5 o 6 mons de renaixement. Cada un d’aquests mons porta en ell mateix una part dels altres, cosa que vol dir que es viu, sigui quin sigui el món allà on s’apareix, estats psicològics provinents dels altres mons.

Els 6 regnes de renaixement:

Dalt hi ha els regnes dels renaixements feliços.

el món dels Deves al mandala

En principi aquells dels “Devas” o semidéus, que viuen el “perfum de les arrels” (?). Són bells, gaudeixen d’una llarga vida i són rics amb felicitat. Tanmateix, a causa d’aquesta felicitat permanent, porten en ells les condicions de la peresa i de la derrota. La seva presència en el món és deguda al seu bon karma anterior, però això no constitueix més que una etapa cap a l’alliberament final. Són sempre en el Samsâra i per tant subjectes a reaparèixer novament inclús en un món favorable.

Seguidament, el segon món, els “Asures”

el món dels asures al mandala

Els Asures també ells són semidéus, però estan encegats per la gelosia, dominats per l’orgull i la cobdícia, i no admeten la superioritat dels Devas. Per això, sempre estan a punt per combatre, per obtenir un millor lloc o la satisfacció dels seus desigs. Són representats amb el dibuix de guerrers armats amb arcs i fletxes, a vegades amb el cos ensangonat i inclús mutilat. El simbolisme d’aquest món violent és el del combat per la satisfacció dels desigs, però també el que cal dirigir contra les energies contràries, la del mental, els impulsos pertorbadors, del cos que no arriba a “mantenir la postura”.... els Asures tenen l’energia que un dia permet depassar l’ego.

al món dels humans al mandala

El tercer món és el nostre. el mon dels “Humans”

Els humans no entenen res del que passa, ni, ben segur, del sentit de la vida i del karma, raó per la qual sempre estan intentant buscar i aconseguir alguna cosa, i això, està clar, a l’exterior d’ells mateixos. Els humans estan fascinats pels milers de reflexes del món de Mara i passen el seu temps perseguint-los i equivocant-se.

En els altres tres regnes els naixements són dolorosos. Són els regnes inferiors.

els inferns al mandala

Per començar hi ha els “inferns” que empresonen els éssers que cometen actes realment pertorbadors per la humanitat. Són realment els dimonis. El seu renaixement és un dels pitjors. Inclús es diu que no sortiran mai d’aquest infern. En els tangka que representen la roda, es veuen sempre aquests éssers barallant-se, o torturant-se els uns als altres, o encerclats per les flames. També trobem aquest món i aquestes imatges terrorífiques en la religió cristiana. En un altre temps es volia impactar a les masses populars i als éssers nocius prometent-los mil suplicis si la seva conducta era dolenta.

Seguidament, hi ha els “animals”, el món dels animals.el món dels animals És aquell dels éssers que són dominats per la sexualitat o per la ignorància i reduïts als seus instints primaris. Quan es veu com viuen les gallines i els galls, aquí a la Gendronnière, es pot comprendre perfectament el significat d’un renaixement en el món dels animals. Això sembla estrany, però els galls es barallen fins a fer-se sang per dominar algunes gallines. Us invito a observar-los. Aquí hi ha nombrosos galls, és molt interessant. En fi, es diu que en aquest món reneixen també els éssers que s’oposen a l’espiritualitat o se’n burlen.

L’últim món dels renaixements dolents és els dels “Pretas”.

el món dels Pretes o Gakis

Els Pretas també se’ls anomena gakis . Són éssers privats de satisfaccions materials i psicològiques, ja que, en les vides anteriors, han estat imperdonables vividors egoistes. Sempre estan buscant menjar i són representats amb petites boques, de la mida de l’ull d’una agulla i condemnats a no poder menjar res sòlid. El seu esòfag està completament contret, però per contra tenen un gros ventre i per tant una fam molt gran. Per tant, sempre insatisfets i frustrats. Estan tant cremats per aquesta fam que a vegades, en les imatges, se’ls veu treure foc: flamegen per dintre en els seus pitjors moments. Els gakis estan tant al·lucinats que confonen les escombraries amb suculents plats i s’hi tiren al damunt. És doncs a aquests éssers que oferim els nostre te amb alguns bocins de menjar esperant que puguin satisfer-se.

Tot això no està molt lluny de nosaltres, no?

Podeu observar, tant en els altres com en vosaltres mateixos, que algunes de característiques que constitueixen els 5 skandas d’aquesta personalitat que creiem nostra, provenen més o menys d’aquests regnes. Cadascú de nosaltres pot observar en ell mateix, records o karmas anteriors sorgits d’aquests mons i amb els quals hi ha que muntar-se aquesta vida. Quan un s’adona d’això esdevé més tolerant vers als altres, perquè no som tan diferents per moments dels gakis, dels dimonis o dels animals. Tots aquests components són aquí. Aquests regnes de renaixement no són només simbòlics: també estan en el nostre quotidià!

Tanmateix el budisme és essencialment positiu. Sempre hi ha l’esperança. En cada un d’aquests mons, hi ha, allà, representat en una cantonada un bodhissatva. Està allà, simplement. No fa res. Està allà per ensenyar que podem corregir-nos i que mai no hi ha res perdut. I és per la seva sola presència, perquè ell no fa res més que mantenir-se tranquil·lament assegut, com tots els bouddhas, que ajuda als éssers del món on ha vingut

Condicionat per aquests mons, doncs, cadascú obté un cert tipus de naixement i de comportament. El mecanisme, que posa en marxa els milers d’aparicions de skandas, és el mateix per cadascú de nosaltres. En el budisme s’anomena “les 12 causes interdependents” o “la producció condicionada” o els 12 innen, en el zen. Es podria realment fer una conferència sobre cada un d’aquests 12 innen. Una ràpida presentació serà suficient per acabar l’aproximació, al Samsâra

Els 12 lligams de la coproducció condicionada

Cada una de les 12 causes (o lligams) interdependents són, en aquesta roda, simbolitzades per una imatge. Hi ha doncs 12 imatges.

El primer lligam és simbolitzat per la imatge d’un cec que avança penosament amb el seu bastó. La primera causa de la nostra aparició en aquest món és la ignorància (avidya). És la ignorància de la nostra verdadera naturalesa que ens projecta a existències cícliques. Gerard Pilet ens ha explicat, molt clarament, el que és aquesta ignorància que ens amaga la nostra veritable naturalesa i que consisteix en una falsa concepció i apropiació del jo. La ignorància, és doncs, la de la Realitat de la nostra pròpia existència a la qual s’ajunta també, la de la relació entre les causes i els seus efectes, és a dir, la incomprensió de la llei del karma.

Però hi ha també una altra significació del terme avija o avidya, menys utilitzat: és allò que “no es pot conèixer”, allò que no es pot conèixer per les capacitats mentals de les que estem proveïts. El Buda sovint ha explicat, que és un error voler ocupar-se d’allò que és inaccessible a la nostra ment, és a dir, l’origen de la vida. Ningú pot comprendre l’origen de les tendències i de les causes que condicionen la seva existència. Totes les especulacions sobre aquest assumpte, el Buda les considera com “coses inútils, pernicioses i que són obstacle a l’única urgència de l’home: el seu alliberament (del sofriment)”. No és necessari doncs, ocupar-se’n perquè mai ningú arribarà a comprendre-ho.

la ignorància i l'acciò mental al mandala

És en el si d’aquest “no es pot conèixer”, d’aquesta ignorància, que apareix allò que s’anomena l’acció (mental), segon lligam. Es tracta en definitiva, d’aquest estadi de la intenció de l’acció que ens manté en el Samsâra. Alguna cosa es belluga en el si de la consciència impersonal i el pensament apareix. Aquesta acció, aquesta intenció, és representada en la roda per un terrisser que, enquibeix de qualsevol manera al seu voltant, els objectes als qui dóna forma.

Apareixent en el si del “no es pot conèixer” (de la consciència impersonal) la intenció mental seguidament es transformarà en acció (karma) realitzada pel grup dels Skandas. La intenció engendra el karma. Si aquesta intenció no és satisfeta no es pot concretar en acció (assolir l’existència), ella serà “emmagatzemada” en la inconsciència impersonal, consciència-memòria, consciència-reservori i ressorgirà un dia, en una altra existència, associada a altres intencions i a altres karmes.

Per tal que aquesta intenció (aquest desig d’existència) es concreti, és necessari que esdevingui consciència i aleshores apareix la consciència del “jo” (3r lligam). La intenció és l’afirmació d’una voluntat, d’un desig, d’un “jo” associat a records, qualitats i atributs que participen a l’elaboració d’un nou grup d’agregats i mobilitzant-los en l’acció. la consciència del jo, el nom i la forma al mandala Aquesta consciència és una consciència primitiva, individual, focalitzada en la realització de la intenció, del desig d’existència. Es simbolitzada per un petit simi saltant de finestra en finestra (n’hi ha sis, els sis sentits) a l’interior d’una habitació o saltant d’un arbre del que pengen 6 fruits apetitós.

En el moment de l’aparició de la intenció al si de la consciència, es manifesta simultàniament el nom i la forma (quart lligam). La forma és l’element físic, és a dir el cos, mentre que el nom correspon més aviat als altres 4 agregats, sensacions, percepcions, funció mental i consciència individual (l’ego: allò que prenem per “nosaltres mateixos”). La consciència és el mestre de càrrega d’un vaixell navegant en l’oceà de la vida, acompanyat de 4 altres passatgers-skandas. Aquestes són les existències que apareixen en el Samsâra i que són condicionades per les seves lleis.

els sentits al mandala

Cada existència manifestada d’aquesta manera per un nom i una forma, és dotada de 6 òrgans-facultats que asseguren la relació entre el món interior i exterior. Són les 6 esferes dels sentits (5è lligam). Hi ha l’ull, l’orella, la boca, el nas, el tacte i la pròpia funció mental, es a dir la capacitat de pensar. Les 6 esferes són representades per 6 cases, amb les finestres obertes.

el contacte dels sentits al mandala

Aquest nom i aquesta forma (aquests 5 agregats), dotats dels seus 6 sentits, reaccionen en relació amb el món exterior (els objectes dels sentits) i amb el món interior (el propi cos i allò que sent) pel contacte (el 6è lligam del condicionament) que s’estableix amb els objectes. És necessari que hi hagi contacte dels sentits amb les formes exteriors o interiors perquè alguna cosa sigui produïda com a reacció.

el condicionament de les reaccions al mandala

Pel contacte amb les coses i amb els objectes, són condicionades les sensacions, les emocions i els sentiments (7è lligam) que són les reaccions a tota classe d’estímuls coordinats pel cervell i conduïts a la consciència individual per la porta dels sentits. És en aquest nivell que apareix la tria o el refús, és a dir, el dualisme d’on sorgeix el sofriment. A partir del moment en què la sensació és agradable, el grup de skandas desitjarà, buscarà repetir l’experiència que és a l’origen i finalment, buscarà d’apropiar-se de l’objecte-origen de plaer: “jo vull això per satisfer-me”. Si la sensació és dolenta els skandas l’apartaran i refusaran. Tot això és molt binari. És si o no, com un programa d’ordinador. Evidentment, en aquests desigs estan també compresos aquells que satisfan les necessitats naturals del grup de skandas (menjar, dormir, reproduir-se, etc.). Però, això del que parlem, és la set de tenir set. L’home és fet de manera que sempre vol més, que sempre té set d’existència, Està totalment sotmès a Mara. I d’aquesta manera apareix l’aferrament.

la sed, desig o aferrament al mandala

La set, el desig o l’aferrament (8è lligam). Quan un objecte és vist o percebut, es produeix dins la consciència una associació amb els records emmagatzemats a la memòria. Aquest record, lligat al contacte entre l’òrgan i el seu objecte, engendra una reacció, la sensació. Segons sigui agradable o desagradable (o neutre), es crea el desig d’anar o no cap a l’objecte de contacte, de posseir-lo o refusar-lo. La repetició d’aquesta creació està en la base del procés d’aferrament. La imatge, que representa el desig, és el d’un home que beu.

l'apropiació de l'objecte del desig al mandala

Evidentment, perquè hi hagi plaer i satisfacció, és necessari que l’objecte del desig sigui abastat. Vet aquí el novè lligam, hi ha apropiació, possessió. És rapte de l’objecte de desig. En algunes rodes, es veu una parella enllaçada. En d’altres, l’artista més pudorós, ha dibuixat un home que agafa fruites d’un arbre.

el desig d'existència i el naixement al mandala

Està clar, una vegada que hi ha hagut l’apropiació, possessió, ha vingut l’existència (dels 5 agregats). L’existència o la vinguda a l’existència o inclús el desig d’existència (10è lligam), apareix en tant que potencialitat, reagrupament (agregació) de records, d’empremtes kàrmiques, d’intencions avortades, de combinació de qualitats i de particularitats, d’un caràcter. És el 10è lligam representat per una dona embarassada.

Es produeix el naixement, (11è lligam) l’aparició en el món fenomenal d’aquesta nova fórmula o combinació d’agregats condicionada pel mecanisme del Samsâra.

la mort al mandala

Què es troba després del naixement? La vida evidentment i inexorablement la vellesa i la mort, Segon i últim eslavó d’aquesta producció condicionada. I la roda, roda. Es torna doncs per la mort a la ignorància o al que no pot ser conegut i al que ens sembla incomprensible e injust.

Vet aquí la història de Samsâra.

Sense oblidar en aquesta representació, un petit bodhissatva, a dalt a la dreta de la roda, que assenyala amb el dit la direcció i el camí. Assenyala, a l’altre costat (l’altra vora) un Bouddha despert, a vegades substituït per una altra cosa, per exemple el sol i inclús la lluna, símbol de la puresa. En algunes representacions, un camí va del regne dels humans fins a aquest Bouddha realitzat.

El procés del Samsâra és un procés sense fi, és a dir, que els skandas apareixen i desapareixen sense parar, navegant a cegues per aquest llarg riu no gaire tranquil, Prenent una mica de distància, podeu comprendre que tot això és com un somni, com una pel·lícula. Si compreneu la relació d’allò que passa en vosaltres i el Samsâra, veieu la vostra vida i totes les altres com un somni. Comprendre aquesta relació depèn de l’orientació de la mirada de la consciència personal. Quan mira a l’interior el funcionament del seu propi mecanisme, es quan es fa naturalment la comprensió de la no-diferència entre el Samsâra interior i el Samsâra del món fenomenal. La consciència individual aleshores deixa d’estar fascinada pels objectes del món i retroba sense més esforç el camí del seu origen, fonent-se dins l’univers.

És per això que en el budisme, per la pràctica espiritual, es fa la comprensió que el Samsâra no és diferent del Nirvana (literalment “extinció”, alliberament del condicionament)

“Les coses són així” –diu Michel- no és necessari de voler-les canviar, ja que cada vegada que aquest grup de skandas es vol apropiar d’alguna cosa, significa que un ego il·lusori, somnia, es posa en acció per produir el karma que alimenta la cadena “infernal” del Samsâra.

Altrament dit, quan compreneu i veieu el Samsâra simplement com una pel·lícula , la pel·lícula de la vida, esdevé un llarg riu tranquil. Dogen diu: “El Nirvana no és altre cosa que despertar-se a la il·lusió del Samsâra”. Parar d’identificar-se amb els 5 skandas i de creure’s independent o separat de l’Univers.

Per acabar, us encoratjo a practicar l’observació del que passa dins el vostre esperit durant zazen:

Esteu concentrats i, com explica Michel, en el cos, en la respiració i esteu tranquils en el vostre zafu. Bruscament, el crit d’un gall prop del dojo. L’heu sentit, espero! Aleshores, penseu amb el gall i en veieu una imatge en el vostre esperit. Penseu: “Ah, he vist 2 galls que es barallaven. El petit negre volia birlar una gallina a l’altre”. I després, comenceu a pensar amb combats de galls i així successivament. Per què aquest gall volia atrapar una gallina? Per què? Per la possessió, per l’existència. És la vida!. Calia expressar la seva pulsió primària, reproduir-se. Aquest pensament emergeix en el vostre esperit i en suggereix un altre: i us dieu: : “N’hi ha una que he vist en el dojo, allà. Bella postura! Si li pogués parlar aquest vespre al bar!. Però atenció, no haig de beure massa, només una mica, per lligar

Veieu com es crea la intenció. Apareix en la consciència i posa en marxa una reacció (estratègia) a partir del record d’accions passades. “Sé molt bé que estar amb una dona, és fantàstic, i tant és si he tingut experiències variades, felices o decebedores, encara en vull!”. I es cedeix al desig, després un cau en l’aferrament i l’apropiació. Com que hi ha una intenció, l’acció es posa en marxa: “Però aquest vespre, al bar, faré tot el que pugui per acordar-la, per parlar-li” Així es posa en marxa el procés del karma. I evidentment les circumstàncies són diferents: quan arribo allà, el vespre, al bar, ja n’hi ha un altre, més guapo que jo que sembla ja ben relacionat i que ha tingut èxit amb ella.

I jo, frustrat, vaig a buscar fora, per tot arreu, una altra cosa que em satisfaci.

Així es manifesta el Samsâra, i així apareix el sofriment.

Tornem a zazen. Què passa durant zazen?

En un moment esteu tranquils. I apareix un pensament en aquesta tranquil·litat. Un altre pensament s’encadena al primer. I després un altre. Ah, això es calma una mica!. I bruscament us adoneu que esteu pensant, que la funció mental s’ha posat en acció creant un somni, una il·lusió i que esteu ben lluny del vostre zafu. I el contingut d’aquests pensaments, com deia Michel, no està aquí. Aquest pensament que ha aparegut i s’ha desenvolupat, que aquest jo ha creat, està al vespre, al bar. “No estic encara al bar, estic assegut en zazen” Aquest pensament ha estat una il·lusió. He viscut una il·lusió. Ara me n’adono i retorno a la meva postura i de nou retorno a la tranquil·litat de l’instant present.

I bruscament, un altre pensament apareix. Em dic: “Té, ara, no és el gall, és un corb” Començo a pensar: “corb, Van Gogh i els corb. Va pintar corbs fantàstics sobre els camps de blat grocs. Va pintar també iris i amb aquests iris... és aquest quadre que ha obtingut 3 milions d’euros a Tokyo, fa uns quants anys. O millor. Potser jo podria tornar-me a dedicar a la pintura. Si tingués aquesta suma o si tingués aquest quadre podria....” i en aquest moment me n’adono que estic absent del meu zafu.....De nou he marxat amb els meus pensaments i he creat una nova il·lusió, un nou Samsâra.

Aleshores torno a la meva postura, oblido tot això, encara que fos agradable i retrobo un gran silenci. I en mig d’aquest gran silenci, aquests 3 milions d’euros del quadre de Van Gogh reapareixen: “que podria fer amb 3 milions d’euros? I de nou torno a somiar. I més tard, retorno a la meva postura. Sense jutjar, sense argumentar sobre aquestes “anades i vingudes”

Són tots aquests instants, on ens adonem i realitzem que estem implicats en un somni o en un procés de pensament, els que són importants. Perquè aquests instants són el moment on el Samsâra acaba dins el nostre esperit.

Quan més prenem l’hàbit de remarcar aquests petits instants, entre dos pensaments, quan tot és tranquil, quan l’esperit i el cos són junts altre cop, quan no hi ha projecció, ni construcció, ni judici, on tot està allà, dins el silenci, més ens adonem què és el Samsâra: procés de creació del karma i del sofriment. És així que esdevenim capaços, sense voluntat personal, de deixar passar, de deixar d’implicar-nos en el Samsâra, de desaferrar-nos sense esforç i de tornar a la “casa”, a la tranquil·litat de la nostra veritable naturalesa.

Mestre Deshimaru parlava de tornar al centre, des d’on ho podem veure tot, com quan mirem una pel·lícula. La pel·lícula té lloc però nosaltres no estem dins la pel·lícula. En el centre, res ha canviat per nosaltres, ja que el cos està sempre sotmès a la llei del karma, del naixement i de la mort, però nosaltres som alliberats del sofriment que entrena la ignorància de la nostra veritable naturalesa i l’aferrament al Samsâra. La identificació als skandas acaba i això significa que cesa la producció dels fruits del karma. Els skandas viuen la vida per la qual han aparegut, i nosaltres no estem implicats ja a les tribulacions del Samsâra i les trampes de Mara.

Es comprèn que el Samsâra és la il·lusió sorgida de i en la consciència impersonal i que aquesta és la nostra autèntica naturalesa, en res diferent de nosaltres.

Dogen diu: “el Nirvana no és res més que despertar a la il·lusió de Samsâra”. Vet aquí tot el propòsit de la nostra pràctica.

Tornar a la pàgina anterior