SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

CONEIX-TE A TU MATEIX

Chinrei Gérard Pilet

El mestre Deshimaru citava sovint aquesta frase inscrita sobre el frontó del Temple de Delfos: “Coneix-te a tu mateix”. Que la cités no té res de estrany ja que conèixer-se a un mateix és indissociable de la pràctica de la Via.

Molta gent creu conèixer-se i tanmateix ignoren la seva veritable natura. Hi ha qui es coneixen una mica més, el seu cor, el seu temperament, certs aspectes del seu caràcter i de la seva psicologia, però no se n’adonen de la seva veritable natura. Adonar-se’n de la veritable natura suposa deixar caure tot el que habitualment considerem com el jo. I és per això que aquest “coneix-te a tu mateix” és en certa manera un dels grans koans de la Via. En efecte, per paradoxal que pugui semblar, és quan un s’oblida de si mateix que ens podem conèixer-nos i realitzar la nostra veritable natura.

El Mestre Dogen el va expressa molt bé en aquesta cèlebre frase del Genjo Koan:

Estudiar la Via de Buda, és estudiar-se a un mateix
Estudiar-se a un mateix, és oblidar-se d’un mateix

És precisament en aquest “oblidar-se d’un mateix” que retrobem obligatòriament la Via.

En efecte, aquest oblit d’un mateix és el cor de zazen: en zazen el cos no és el cos de tal o qual sinó un cos en postura i els pensaments que apareixen i desapareixen, són deixats a ells mateixos, no pertanyen a ningú. Quan cos i esperit són abandonats així, l’esperit més enllà del meu i del teu resplendeix amb tota la seva llum. És, el que anomenem en el Zen, l’esperit de buda. Es la nostra veritable natura.

La majoria dels homes defineixen això a partir d’una identificació al seu cos i al seu mental. Aquest error sobre la seva identitat els condemna a un sentiment d’insatisfacció crònic i d’incomplet que Buda anomenà dukkha. Trobar la nostra veritable identitat, ser el que un és verdaderament és l’únic remei a dukkha, la sola via d’accés a la pau autèntica i a la felicitat inalterable.

Aquest “coneix-te a tu mateix” del que parlava sovint el mestre Deshimaru és el cor de la Via: és girar l’esguard cap a l’interior.

Una de les característiques del món modern, és haver negligit aquest tipus de mirada en profit d’un esguard girat exclusivament a l’exterior. Així, s’ha gastat molts diners per arribar a la lluna i tot això per només portar-ne la pols! Però l’home modern no se n’ocupa d’aquest reflex de la llum de buda sobre el mental, reflex que el Mestre Dogen designava pel símbol de la lluna. Per tant, el benefici no és només d’alguns grams de pols sinó la felicitat incondicional i la pau de l’esperit.

De la mateixa manera, l’home modern es concentra a produir armes més i més poderoses per eliminar aquells qui anomena els seus enemics, però no fa res per eliminar en ell l’ego i tots els seus satèl·lits: l’orgull, la gelosia, la cobdícia . . . Tants d’obstacles que el mantenen en l’ignorància de la seva veritable natura, en les urpes de maia, la il·lusió i en les de dukkha.

Es pot dir que en nosaltres hi ha tres persones: La primera és la que creiem ser, la segona la que els altres creuen que som i la tercera la que som verdaderament.

La primera persona –la que creiem ser- es produeix a partir de la il·lusió del jo i es nodreix del que Buda anomenava “aquesta falsa idea d’un jo”. Creiem que som el cos, els pensaments, les emocions, les sensacions, el caràcter, els gustos, el nom que portem, la professió que exercim. . . A la pregunta “qui sóc jo”? la majoria del éssers humans responen a partir d’aquests criteris.

La segona persona –aquella que els altres creuen que som- és també una visió que emergeix de la il·lusió del jo. Els altres ens defineixen a partir dels nostres pensaments, dels nostres sentiments, de la nostra professió, del nostre caràcter. . .

En fi, hi ha el que som verdaderament, que no exclou ni l’aparició física ni els dons psicològics sinó que va bé més enllà. És la Via que ens obra a això, a conèixer aquest esperit de buda vast com el cel i que res pot definir-lo. Només aquell qui a realitzat el que verdaderament és pot veure als altres tal com fonamentalment són, és a dir, Buda.

Tornar a la pàgina anterior