SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

Els Arcs (La Garrotxa)

Sesshin

26 i 27 d'octubre de 2013

Gérard Chinrei Pilet

Traducció: Cristina Valls

dissabte, 26 d'octubre 2013

Zazen 7:00

Deixeu venir allò que ve, deixeu marxar allò que marxa. Deixar venir el que ve és no rebutjar. Deixar anar el que marxa és no atrapar, no hi ha apropiació, no hi ha ruminacions.

Deixar els pensaments a ells mateixos. Aquesta neutralitat respecte dels pensaments obre la consciència a un nou espai. Un espai bastant més ampli que aquell al que estem habituats. És allò que en el zen es diu esperit vast “daishin”.

Si constatem que ens deixem endur pels pensaments, tornem a la concentració en la postura ó en la respiració.

Zazen 11:30

Durant aquesta sesshin comentaré un fragment del Shodoka de Yoka Daishi.

Vet aquí els versets:

“Ell està sempre aquí mateix, nítid i tranquil.
Si el busqueu no el veureu.
No es pot ni agafar ni rebutjar.
I és només en el cor de l’inabastable que se’l realitza.”

“Ell està sempre aquí mateix, nítid i tranquil.”

Que significa aquest “ell”?. És l’esperit vast i que diem, a vegades, esperit de Buda o el rostre original. L’esperit vast està sempre, sempre aquí mateix.

Com diu Daishi: “Ell no ha arribat mai a l’existència ni ha deixat mai d’existir”

Els pensaments vénen a l’existència i deixen d’existir; i el mateix passa amb les emocions, les sensacions i els fenòmens.

Totes aquestes coses apareixen i desapareixen. L’esperit vast és sempre present, no apareix ni desapareix. El podem comparar a l’oceà; i podem comparar els pensaments i les sensacions a les onades. Les onades apareixen i desapareixen, l’oceà resta.

L’esperit vast és sempre present; som nosaltres que no estem presents davant d’ell. Per què?. Perquè ens apropiem dels pensaments i les sensacions i ens hi identifiquem.

Quan deixem de seguir els pensaments la consciència torna cap l’esperit vast i ens asserenem.

Tots els homes aspiren a la pau però ben pocs la troben. Per què?. Perquè no fan allò necessari per tal que la seva consciència retorni a l’esperit vast. En altres paraules per que no practiquen la meditació, l’asseguda silenciosa, i es debaten en la turbulència dels seus pensaments.

Zazen 16:30

“Ell està sempre aquí mateix, nítid i tranquil.
Si el busqueu no el veureu.
No es pot ni agafar ni rebutjar.
I és només en el cor de l’inabastable que se’l realitza.”

Diu Yoka Daishi

“Si el busqueu no el veureu” diu Yoka. Per què? Perquè buscar-lo engega l’activitat mental. I precisament és l’activitat mental la que ens separa de l’esperit vast. Què es pot fer doncs? Posar el cos en postura de Buda i deixar que Buda faci la resta.

És quan no fem res que es realitza. Deixar fer a Buda. Deixeu zazen fer zazen.

L’ego creu sempre que fa zazen. I quan l’ego es retira és Buda que pren el lloc. Ja no és més el meu zazen, però és el zazen de Buda; ja no és més la meva postura, però és la postura de Buda.

L’ego vol sempre acaparar zazen. TotQuè hem de fer exactament amb el nostre ego? l’art de zazen consisteix en deixar anar l’ego, deixar l’ego enrere.

MONDO

Pregunta: Què hem de fer exactament amb el nostre ego?

Resposta: Res.

Lluitar contra l’ego és com un gat que es mossega la cua, perquè el que lluita és l’ego. Simplement deixar fer.

Per exemple: durant zazen es pot observar l’activitat de l’ego. L’ego és aquell que sempre vol agafar o rebutjar alguna cosa.

Per exemple: l’ego ó reté els pensaments o bé els refusa o rebutja. Deixar fer als pensaments, deixar-los que apareguin, es manifestin i desapareguin, és alliberar-se de l’ego. I també en el zazen: l’ego vol el satori, es vol apoderar d’això, del despertar. I precisament el despertar és l’alliberació de l’ego. Aleshores quan això es manifesta durant zazen deixar passar, deixar passar això i aleshores es produeix una obertura. Una obertura a l’esperit vast; l’esperit vast és allò que hi ha més enllà de l’ego.

El mateix: sinó estem contents amb l’ego deixem-lo passar, no es tracta de lluitar amb l’ego, sinó encara hi afegim una altra capa. Es això, veure l’ego treballar i deixar-lo caure. Deixar-lo passar, deixar-lo fer. Quan es produeix d’aquesta manera és Buda qui fa zazen, zazen fa zazen, i és l’obertura. No hi ha necessitat de produir cap cosa. No val la pena perquè ja s’és Buda. És només apartar l’esperit del funcionament que ens separa del que som realment.

Finalment com diu el Shin shin mei, la vida és fàcil, no és alguna cosa complicada, perquè no hi ha que crear o produir cap cosa. Tan sols aprendre a deixar fer, aprendre a deixar ser, aprendre a ser un amb l’esperit vast, l’esperit de Buda.

Per què sembla això difícil? Perquè l’ego està sempre allà amb els seus hàbits de funcionament. Es per això que deia el mestre Deshimaru que “zazen és un gir de 180º”. Un gir de 180º perquè tots els funcionaments que tenim des de petis són funcionaments d’agafar i rebutjar per part de l’ego. Hi ha que abandonar aquest funcionament.

La vida quotidiana pot ser també un mitjà per practicar la Via. Per exemple, practicar el servei desinteressat, això també es un gir de 180º. L’ego diria: faig això si aconsegueixo allò altre. Servei desinteressat és fer sense fer. Ja no hi ha més ego. Per exemple, si estic al samu de servei, a la cuina o al menjador i serveixo amb diligència d’una manera desinteressada això és el gir de 180º. El samu també i això fa créixer molt espiritualment. No és complicat,. A la Via per créixer espiritualment cal que l’ego es faci petit. Com més petit és l’ego més creixem espiritualment. Com més fort i present és l’ego més petits som espiritualment.

Jesús deia: “En el regne del meu pare els darrers seran els primers i els primers seran els darrers”.

Es a dir una inversió de valors. Allò que té un valor molt gran a nivell de l’ego, té un valor molt petit en l’àmbit espiritual. I ens adonem que com més es retira l’ego, més es manifesta en nosaltres la pau, la joia.

La vida és bella!

Diumenge, 27 d'octubre 2013

Zazen 7:00

“Ell està sempre aquí mateix, nítid i tranquil.
Si el busqueu no el veureu.
No es pot ni agafar ni rebutjar.
I és només en el cor de l’inabastable que se’l realitza.”

Diu Yoka Daishi en el Cant del Despertar.

“No es pot ni agafar ni rebutjar”.

El mestre Deshimaru deia: “Buda és com un gat, si el voleu agafar fuig, si el rebutgeu, fuig sempre. Si esteu en calma sense intenció, ve a instal·lar-se damunt dels vostres genolls”.

És una imatge molt bonica, molt expressiva per descriure l’esperit vast, l’esperit de Buda.

L’ego, malgrat totes aquestes estratègies, no pot agafar l’esperit vast. Quan hi ha voluntat d’agafar, la consciència es conté i el gat-Buda ja ha marxat.

El gat-Buda és un animal salvatge. L’ego no el pot domesticar, no el pot posar al seu servei. No és sinó quan l’ego es retira que el gat-Buda ve a instal·lar-se damunt els nostres genolls.

Per entrar en alguns països és necessari presentar el passaport. Per entrar en el món de Buda hi ha que presentar el passaport de l’abandó, l’abandó d’agafar, l’abandó de rebutjar, l’abandó de l’ego. Sense aquest passaport el món de Buda queda tancat per a nosaltres. Sense aquest passaport l’esperit vast és per a nosaltres inaccessible.

Quan acceptem que el poder de l’ego és molt limitat i fem profundament sampai, el gat-Buda ve a instal·lar-se damunt dels nostres genolls. Si ens volem recolzar només en el poder de l’ego, el gat-Buda se’n va.

És la gran llei de la Via espiritual, aquesta llei és absolutament inqüestionable.

Quan ens obrim al poder que sobrepassa l’ego ens obrim al món de Buda. Fem sampai, “shin shin datsu raku”, no pas chin chin.

Es així com cal practicar zazen. En el centre de zazen, sampai. Posar el cos en la postura i deixar que Buda faci la resta. Es molt diferent que practicar zazen a partir de la il·lusió del jo.

Si ens obrim a aquest poder infinit de Buda. Si ens obrim a aquesta consciència de Buda abans d’entrar al taüt, no haurem viscut la vida en va.

Zazen 10:30

L’atmosfera en el dojo al final d’una sesshin és molt més profunda que al principi.

És la profunditat de l’esperit vast, de l’esperit de Buda.

“Ell està sempre aquí mateix, nítid i tranquil.
Si el busqueu no el veureu.
No es pot ni agafar ni rebutjar.
I és només en el cor de l’inabastable que se’l realitza.”

El mestre Dogen diu: “No es pot realitzar la Via sense una fe correcta”. De vegades per fe correcta ell entén una fe que s’aplica en l’àmbit sobre el qual s’ha d’aplicar.

Hi ha 3 àmbits:

  • Fe en la via transmesa per el Buda.
  • Fe en la nostra veritable naturalesa, en la nostra naturalesa de Buda, en l’esperit vast.
  • Fe en la omnipresència de l’esperit vast.

A la fi, fe en zazen com a manifestació de l’esperit vast.

Com reforçar aquesta fe? Per la pràctica. Posar la pràctica al centre de les nostres vides. Aleshores la pràctica alimenta la fe i la fe alimenta la pràctica. Fe en el seu poder més enllà de l’ego.

Realitzar aquesta veritable naturalesa, aquest esperit vast és més enllà de l’ego, és donar sentit a la vida d’un home.

Quan els dubtes apareguin, intensifiqueu encara més la vostra pràctica i els dubtes seran també vençuts per l’experiència directa. L’experiència directa de l’esperit vast.

Tornar a la pàgina anterior