SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

QUI ÉS EL LLADRE?

Chinrei Gérard Pilet

novembre 2012

El Dalai Lama va respondre a un periodista que li va preguntar perquè no odiava als comunistes xinesos, malgrat la destrucció sistemàtica del Tibet:

"Ells van envair el Tibet, van destruir els nostres temples, van cremar els nostres textos sagrats, van arruinar les nostres comunitats i ens van treure la nostra llibertat. Ens han pres tantes coses que, per què els he de deixar que em prenguin també la pau del meu esperit?

En general, atribuïm la responsabilitat del nostre estat d’esperit, tranquil o enfadat, a les circumstàncies externes. Quantes vegades no acusem als altres o als eseveniments de robar-nos la pau? Escoltem sovint: “deixa’m en pau”, o “que ens deixin en pau”. Per tant, mirant’ho de més a prop, sembla que en darrera instància no són ni les estretagemes ni les circumstàncies que ens roben la nostra pau, sinó la identificació amb la ment que ens esclavitza al dualisme aferrament/rebuig, a la cobdícia/repulsió.

Un cop superada aquesta identificació, les circumstàncies ja no tenen més el poder d'alterar-nos gaire temps. Això és perquè la veritable pau, no és un producte transitori produït o destruït per les circumstàncies, sinó que és una de les manifestacions de l'esperit de Buda amb la que comparteix indestructibilitat.

Quan ens deixem emportar pels pensaments i les emocions que sorgeixen, perdem contacte amb la pau indestructible. Si aquest contacte no s’arriba a establir realment, projectem per ignorància la responsabilitat dels nostres problemes sobre les causes externes.

El mateix succeeix en referència a la pau al món. Certament, els líders i les organitzacions internacionals fan esforços encomiables en aquestes últimes. Els resultats però són molt parcials ja que hi manca una dimensió essencial, que és animar tothom a dirigir la seva atenció cap a l’interior per trobar el fonament veritable i etern de la pau autèntica.

Tornar a la pàgina anterior