SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

ABANDONAR EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT

Chinrei Gérard Pilet

A l'estrofa 16 del Shin Jin Mei, es diu:

L'abandonament del llenguatge i el pensament
ens portarà més enllà de tot 
si no podem abandonar el llenguatge i el pensament,
com resoldre la Via?

Que és abandonar el llenguatge i el pensament? Com abandonar el pensament donat quant aquest no ens deixa pràcticament mai?. Fins i tot dormint hi ha sovint aquesta forma particular de pensament que en diem el somni. Com podem doncs abandonar allò que no ens deixa mai? allò que ens segueix com la nostra ombra? La resposta és hishiryo

Amb hishiryo, no es rebutja el pensament. Però no l'entretenim, no el seguim, no l'”agafem”. Dogen anomenava això: pensar des del transfons del no pensament. Podríem dir també: pensament sense pensador.

És hishiryo que fa aquest abandonament possible i que ens porta més enllà de tot, és a dir, més enllà de tot allò que ens és accessible pel pensament, més enllà de tots els “ismes”, més enllà de totes les contradiccions, més enllà de tots aquests llocs on la consciència personal es posa.

Quan us dic “no us quedeu sobre res”, vull dir: no resteu sobre enlloc on el pensament es quedi fixat.

En quant a l'abandonament del llenguatge, és parar de perseguir aquesta ombra del saber que ens dona l'aferrament als mots. Dia darrera dia, el silenci continuu, brillant per tot arreu. Qui pot expressar-lo? Qui pot escriure'l?

L'abandonament del llenguatge i el pensament
ens portarà més enllà de tot 
si no podem abandonar el llenguatge i el pensament,
com resoldre la Via?

Aquest pensament que cal abandonar a l'igual que el llenguatge que n'és el fruit, és el mental. En zazen aquest abandonament és fa per hishiryo i a la vida quotidiana per l'observació.

Observar quan interpretem el real a partir del mental en lloc de veure'l tal com és, és això, per reprendre una imatge sovint utilitzada pel Mestre Deshimaru, adonar-se'n que tenim ulleres amb vidres de colors sobre el nas que ens impedeixen de veure el real tal com és. Aquestes ulleres de vidres acolorits que ens fan tallar el mon a partir de les nostres preferències i dels nostres refusos, ens condemnen així a un sofriment o a una insatisfacció quasi crònica. Insatisfacció quasi crònica ja que hi ha sempre un desajust entre el real tal com és, entre el món tal com és i les preferències i refusos que jo projecto sobre ell: espero això o allò però el món no me l'ofereix, aleshores pateixo, refuso això o allò però el món m'hi confronta, així que jo pateixo.

Aleshores per l'abandonament del mental que genera aquest tàndem preferència/refús , “meu” món i “el” món coincident, no hi ha més problema. No puc esperar del món que confirmi el meu petit i subjectiu món, aleshores, la única solució és que jo abandoni el meu petit món subjectiu per unir-me al món tal com és. Tal és el missatge de tots els mestres de la transmissió després de Buda.

Dogen ha expressat això en un poema: “Les flors es panseixen, encara que un les estimi i la males herbes creixen encara que un les detesti”. Dit d'altra manera, el real és el que és; la sola manera de fer coincidir el meu món i el món és de deixar anar les meves preferències i els meus refusos. En zazen, practiquem això per hishiryo, ni aferrament ni refús dels pensaments, ni aferrament ni refús del dolor. En la vida quotidiana, podem practicar això per l'observació. Aleshores, l'abandonament del llenguatge i del pensament ens portarà més enllà de tot. En el cas contrari, continuarem barallant-nos amb els fenòmens fins al fèretre no trobant mai el lloc més enllà de tot lloc.

Tornar a la pàgina anterior