SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

ELS QUATRE CESCS I L'ELEFANT

Chinrei Gérard Pilet

maig 2013

Al mestre Deshimaru li agradava citar la paràbola, molt coneguda en el Zen, dels 4 cecs que es van reunir per examinar un elefant.

El primer va tocar una pota i va dir: "Aquest animal és com una columna."

El segon va tocar la trompa i va dir: "És com una massa."

El tercer va palpar el ventre i va dir: "És com una gran gerra."

I per últim, el quart va fer moure una orella i exclamà: "sembla un gran ventall."

Llavors van començar a discutir, cadascú amb els seus arguments sostenint el seu punt de vista. Un transeünt, alertat per guirigay que provocaven, els va preguntar per què es barallaven. Li ho van exposar, però van rebutjar les seves paraules quan els va dir que cap d'ells percebia l'animal en la seva realitat.

Aquesta paràbola ens mostra una advertència molt valuosa:

ningú pot comprendre l’última realitat (simbolitzada aquí per l'elefant) si encara s’està en les urpes de la ignorància de la naturalesa veritable (simbolitzada aquí per la ceguesa).

Sense experiència directa del que realment son de debò, els homes adopten sobre qualsevol tema, punts de vista limitats fruit de la seva visió igualment limitada i es barallen. Cadascú està convençut que la seva opinió és l'única certa i tracten d'imposar-la per tots els mitjans possibles, de vegades fent cas omís dels valors que diuen sostenir.

En absència de l'experiència directa de la última realitat (l'única cura veritablement radical de la intolerància, el dogmatisme i el fanatisme) l'home ha de recordar, almenys:

que si bé podem traçar i posar límits als nostres camps utilitzant tanques, ningú pot delimitar el cel infinit que ens engloba a tots i a totes les coses.

Tornar a la pàgina anterior