SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

Ser verdader

Chinrei Gérard Pilet

desembre 2013

La veritat més important és aquella que un es diu a si mateix. Això es el que anomenem la sinceritat.

Si un sap una cosa en el seu fur intern i decideix ignorar-la o transformar-la deliberadament, es menteix a si mateix i s'aparta de la veritat. Sempre es menteix per escapar d’alguna cosa. Quan un es menteix, es per voler-se escapar de la realitat del que un és, dels actes que ha comès o del judici desaprovador de l’altre. Quan això esdevé constant, aquesta forma de mentida mina el caràcter i el torna mesquí. Qui n’és la víctima acaba per no saber qui és, la hipocresia esdevé la seva naturalesa i la simulació impregna tot el seu comportament.

Per sortir d'aquest tipus de mentida, molt perjudicial per l'aprofundiment de la Via, cal aprendre a acceptar-se a si mateix tal com un és. Poc importa l’aparent “atrocitat” que ens hem d’admetre: l'important és reconèixer-la i acceptar-la. Per això, cal aprendre a observar la nostra conducta des d’un punt de vista exterior, tractant d'eliminar tot judici de valor, sense preocupar-se de saber si està bé o malament. Si no ens alliberem d'aquests judicis de valor, caiem inevitablement en el parany de l'auto-culpabilitat o la d'auto-complaença. Només cal dir, "això és veritat" o "això no és veritat" com un científic que observa amb tota neutralitat els fenòmens objecte del seu estudi.

És precisament aquesta neutralitat de la mirada centrada en nosaltres mateixos, els nostres actes i els continguts de la nostra consciència que fa possible zazen despertant "l'ull de Buda”. I aquest últim, reprenent les paraules del Mestre Dogen en el Fukanzazengi , "no pensa això està bé, allò està malament! ... no pren partit ni a favor ni en contra i no jutja ni els pensaments ni les perspectives".

És en aquesta mateixa neutralitat de la mirada a la que el Mestre Deshimaru es refereix quan diu que "zazen és una confessió".

I comportant-se així amb la veritat, dia rere dia, veiem poc a poc afirmar-se i enfortir-se la nostra personalitat i esdevenim més segurs de nosaltres mateixos, més sòlids i serens. També ens adonem que essent més autèntics en relació a nosaltres mateixos, esdevenim més autèntics amb els altres i més lliures respecte a ells. I no creant cap més imatge fictícia de nosaltres per plaure’ls o per fer-nos aprovar pels altres, n’esdevenim menys depenents.

La veritat respecte a un mateix condueix a la llibertat interior

Tornar a la pàgina anterior