SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

LA TEMPERANÇA FELIÇ

Chinrei Gérard Pilet

abril 2013

Buda va fer de l’Avidesa el primer verí, que és universal i tan antic com l'home. No obstant això, a la nostra d'època moderna ha pres una intensitat i una amplitud desmesurades d’efectes devastadors tan sobre l'entorn com sobre el psiquisme humà.

Al mateix temps que a Occident la millora de les condicions de vida i les bases del confort modern eren ben atesses des de la dècada dels 60 també es desenvolupà, en aquesta època, la ideologia consumista que ha portat a les nostres societats a l'era de "cada vegada més". Sota la seva influència, l'individu occidental ha esdevingut un perpetu insatisfet que aspira a guanyar cada vegada més diners, a posseir més i més béns de consum i a canviar-los cada vegada més sovint. De la mateixa manera sota la seva influència, els diners i els béns de consum han deixat de ser només medis per millorar el confort material i han esdevingut - amb l‘ajuda de la matraca publicitària - marcadors de reconeixement social. I és quan posseint el que els més rics que nosaltres posseixen, és quan tenim l’impressió d’accedir a un estatuts social superior percebut com a més valoritzat.

Aquest procés condueix a una exacerbació de la cobdísia - germana bessona de l’avidesa - i això a escala planetària, ja que la ideologia consumista s'estén per tota la superfície del globus. Lluny de fer feliç a l’individu, aquesta exarcerbació el fa un perpetu frustrat i atrapat amb la il·lusió que augmentant sense parar els seus bens de consum serà més feliç.

La Via ens ensenya per l'experiència directa que la font de l’autèntica felicitat està en cada un. I és extraient d'aquesta font, amb la pràctica de l’asseguda silenciosa, que es posa naturalment a lloc el que podríem anomenar la temparança feliç. És el resultat d’una satisfacció interior que suprimeix espontàniament gran nombre dels desitjos i ens allibera del desig mimètic a l’ombra de la cobdícia. D'aquesta manera, el practicant de la Via no obra només pel seu be personal, sinó també pel de la societat i del planeta tan durament afectat aquestes darreres dècades per la expansió de l’avidesa.

Tornar a la pàgina anterior