SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

TEMPS DE MÀQUINES, TEMPS D’HOMES, TEMPS DE BUDES

Chinrei Gérard Pilet

juliol - agost 2013

Des de l'arribada del progrès tècnic del segle XVIII, molts han lloat els seus mèrits. És cert que, gràcies a ell, el confort material ha incrementat considerablement, les tasques físicament pesades han esdevingut molt menys freqüents i la productivitat s'ha incrementat considerablement, augmentant així els "bens de consum".

No obstant això, aquest esdeveniment, lluny de permetre que l'home pugui treballar a un ritme més relaxat i augmentar el seu temps lliure com era de suposar, l’ha sumit en una tensió quasi permanent amb la sensació compartida per molts que ens manca més i més temps i un dia no és suficient per dur a terme totes les nostres tasques quotidianes. Prendre’s temps s'ha convertit en un luxe per a la majoria dels "actius". El fet és que l'home viu la vida a un ritme cada vegada més ràpid per adaptar-se al de les màquines que utilitza i que perfecciona sense parar per tal que vagin encara més ràpid ... Així doncs, estem essent testimonis cada vegada més d'un hiatus entre el temps dels homes i el temps de les màquines, hiatus on l'estrès és una de les manifestacions més tangibles.

Si les vacances permeten "descomprimir" i escapar de la pressió temporal unes setmanes, l’asseguda silenciosa (zazen) és una altra mitjà d’oferir-se un ventall de desacceleració - aquesta vegada basada en el quotidià-. No només podem retrobar el temps humà, sinó també experimentar el temps dels Budes: el temps de la plenitud de l’instant, el temps de la Presència, a la qual l'home s'obre quan el mental es deixa a ell mateix i amb ell l’incessant l'onatge entre el passat i el futur.

Bon estiu i bona pràctica.

Tornar a la pàgina anterior