SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

TIGRE O TIGRE-XAI?

Chinrei Gérard Pilet

setembre 2013

En les històries budistes trobem un petit tigre que en néixer, la seva mare es mor. Es va quedar sol. Aviat es va trobar al mig d’un ramat de xais. Com que els xais es fregaven en l'herba ell feia el mateix, com que belaven ell també belava. . . Quan va arribar a l'edat adulta, el seu camí es va creuar amb el d'un vell tigre que quedà molt sorprès pels hàbits del seu congènere i va decidir fer que hi renunciés ben ràpid. Però malgrat tots els seus esforços, no va poder fer-lo viure com un tigre. A falta de més recursos, va decidir finalment conduir-lo fins a un estany i mostrant-li els seus rostres reflectits a l'aigua, va dir-li: "Mira, la teva forma és similar a la meva, ets un tigre com jo. Para de belar i de comportar-te com una ovella ". El tigre-xai, finalment es va adonar de qui era realment i es va tornar un tigre de debò.

En aquesta al·legoria, l'estat de tigre simbolitza la nostra veritable naturalesa i el vell tigre el guia a la Via. Com les aigües del estany, que representen la pràctica de l’asseguda silenciosa gràcies a la qual descobrim el nostre rostre original. Finalment, l'ovella és, com tothom sap, l'emblema de la manca de discerniment, que segueix cegament el ramat, que avança cap a un prat verd o cap una esquerda enorme. De la mateixa manera, l'home, per la ignorància de la seva veritable naturalesa, li manca el discerniment fonamental: aquell entre la il·lusió i la realitat.

Aquesta al·legoria presenta també l’interès d’il·lustrar meravellosament el fet que la nostra veritable natura mai deixa de ser-hi. Com el petit tigre no deixa mai de ser un tigre, malgrat els comportaments de xai per la imitació de les ovelles entre les que viu. De la mateixa manera que el tigre no oblida la seva naturalesa de tigre, l’home no oblida - i no perd- la seva naturalesa de Buda. Aquesta és la virtut de la Via, de “caçar” aquest oblid.

Tornar a la pàgina anterior