SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

ZAZEN FA ZAZEN

Chinrei Gérard Pilet

Coneixeu sens dubte la classificació que feia sovint el M.Deshimaru dels diferents zazens:

  • el zazen gaki en referència als esperits afamats
  • el zazen asura en referència als deus envejosos
  • el zazen humà en referència al pensament que calcula
  • el zazen dels devas, dels deus aferrats al èxtasi
  • per últim el zazen mushotoku

A excepció del zazen mushotoku. el M.D qualificava tots els altres de zazens de personals, que resten dins l’esfera del jo.

Així, per exemple, en el zazen gaki, es projecta l’avidesa, es projecta sobre zazen: es vol obtenir. alguna cosa de zazen, qualsevol tipus de profit.

En el zazen asura, projectem el nostre esperit de competició sobre zazen: volem tenir la millor postura, ser més que els altres, conscientment o inconscientment, es posa zazen al servei de les pròpies ambicions.

El zazen humà, és aquell amb el que volem controlar o racionalitzar a través del pensament. Volem atrapar com atrapem un objecte del pensament. Cal que tot estigui previst, pensat i regulat.

El zazen deva és una forma d’avidesa subtil que projectem sobre zazen: esperem èxtasis, estats de consciència especials.

En tots aquests zazen, la dimensió vertadera de zazen escara no està realitzada: el dharma és posat al servei de l’ego sense que en siguem forçosament conscients.

La veritable dimensió de zazen, deia el M.D, és zazen mushotoku : no hi ha projecció sobre zazen, no hi ha espera en relació a ell, no hi ha instrumentalització de zazen. És zazen despullat, despullat de jo, despullat de “meu”. No soc jo que faig zazen, sinó zazen que fa zazen.

Dir «cal ser mushotoku » no vol dir res. Ja que voler ser mushotoku és ja voler alguna cosa i per tant no ser mushotoku.

Mushotoku és el fruit de la pràctica: això succeeix quen el fruit és madur. Quan no és madur, és que no és madur, això és tot!

Tornar a la pàgina anterior