SANSUIKYÔ, Dojo Budista Zen de Girona

Kôshô Uchiyama

Kôshô Uchiyama

(1911-1998)

Estudià filosofia occidental a la universitat de Waseda de Tokio i ensenyà a l'escola de Teologia catòlica de Miazaki, abans d'esdevenir monjo zen al 1949 i deixeble de Kôdô Sawaki. Succeí a aquest quan va morir al 1965 com abat d'Antai-ji mantenint una pràctica extremadament austera. Al 1975 Uchiyama es retirà al petit temple Noke-in, a Uji prop de Kioto on va morir.

La verdadera vida de zazen

El nostre zazen no busca la disminució de la il·lusió i la seva extinció definitiva. Si algú pren aquesta extinció, aquest nirvana, aquest satori del Theravada, per l'última realitat de la vida humana, vol dir que la veritat de la vida és la no-vida, la mort. En el budisme Theravada, els desigs de la vida humana són les raons del sofriment; les destruïm i cerquem la beatitud del nirvana. Tanmateix, la recerca en vista aconseguir la benaurança del nirvana no serà també un desig? una cobdícia?

La veritable vida de zazen és diferent. Fins i tot els desigs i les cobdícies són una manifestació de la força vital; és per això que, simplement, no és necessari de evitar-les ni de provar de destruir-les. Tanmateix no cal arribar a un punt on el desig i la cobdícia ens dominin i ens omplin per complet, car aleshores la vida es destruïda.

Només hi ha una sola cosa que importi, que la nostra vida no quedi enterbolida pels pensaments. Considerem tots el nostres pensaments i tots els nostres desigs com elements vitals, però deixem-los en el seu context i no ens deixem violentar per ells. Per això, no cal un esforç especial. Una sola cosa és necessària: retornar a la realitat de la vida.

En efecte, aquell que practica zazen arriba de tot cor a concebre que, els pensaments que no fan sinó que aparèixer i desaparèixer, són buits, sense un fons real. Tanmateix, no ho sabreu comprendre fàcilment si no féu molt seriosament zazen.

Les meves paraules poden semblar extremadament pretensioses. També vaig a intentar explicar-ho. Generalment ens és impossible de reconèixer que tot el que passa en el nostre cap és un anar i venir buit. Estem ben submergits en les nostres reflexions i vivim massa bé en un món així. Des que desitgem alguna cosa, suposem que el sol fet de desitjar aquesta cosa ja conté la seva realització. Ens sentim obligats a buscar aquesta cosa. Sense parar, hi correm darrera i a la fi només en resta desigs i irritacions desordenades. En altres termes, l'activitat de la nostra vida quotidiana està quasi completament orientada per l'esforç a realitzar les idees. La nostra acció està totalment determinada per les il·lusions i els desigs.

Fins i tot podem dir que els homes s'hi llencen generalment sense n'hi adonar-se'n. Un home que beu alcohol es deixa emportar per la seva imaginació; encara que sàpiga que està begut. Però si arriba a un estat on l'alcohol beu l'alcohol i encara més lluny, on l'alcohol beu el bevedor, aleshores aquest home es deixa emportar per la seva borratxera i actua en conseqüència. No és més que un exemple que val per quasi totes les situacions en el món. L' individu i la societat estant acompanyades i emportades pel corrent del desig i de la il·lusió.

D'aquí se'n deriva l'alt significat del nostre zazen. Si despertem gràcies a zazen, aleshores experimentem que tot allò que es desenvolupa en el nostre fur interior pot desaparèixer en un sol instant, ja no som més dominats pels somnis que, altrament, venen i van.

Tant com vivim en aquest món hi ha felicitat i desgràcia, avinences i contrarietats; certes coses ens atrauen, d'altres ens rebutgen; riem i plorem. Tot això té lloc en un nivell que anomenem l'escenari de la vida. Aquell qui es deixa emportar cegament perd l'equilibri. Però en despertant-nos en zazen, esdevenim capaços de reconèixer el veritable valor o el no-valor de tot allò que envaeix la nostra vida.

Aquí, retornem al jo, el que està condicionat per les seves relacions amb els altres i podem, a partir d'ara, reconèixer que aquest jo, que depèn de l'exterior, omple indegudament l'escenari de la nostra vida, del nostre jo mateix. Però de fet la realitat de la meva vida es manté darrera d'aquestes aparences.

Però, tanmateix, és la causa d'aquesta última, sense deixar-se influenciar per ella,

El zazen fon la vida i la seva realitat, ell és el veritable despertar a un mateix.

Tornar a la pàgina anterior